FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer vent, fornir aire, amb una manxa. Bombar² . El vent, bufar. Ja manxa el llevant. Respirar fort i ràpid. Avivar (el foc) bufant-lo amb una manxa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell per a enregistrar simultàniament diferents variables meteorològiques, com ara la pressió baromètrica, la temperatura de l'aire, el vent, la pluja, etc., durant un període de temps determinat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
L'aigua, l'aire, el glaç, etc., dipositar (les matèries sòlides que transporten) formant un sediment. Aquestes roques són els materials que es van sedimentar al fons d'un mar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar (el foc) de manera que, dificultant l'accés de l'aire, cremi amb ben poca intensitat, somortament, sense flama. Acugula el foc, que no es gasti en va la fogonada. El foc, cremar somortament, mig apagar-se per insuficiència d'aire. Bufaven el foc amb delit, com si tinguessin por [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tècnica de l'estudi, el disseny i la construcció d'aeronaus i altres aparells que es desplacen per l'aire. Ciència que estudia les aplicacions de l'aire en la indústria. [...]
