FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al dors o esquena. La regió dorsal. L'espina dorsal. L'aleta o alot dorsal dels peixos. Situat en la zona posterior de les ales anteriors dels insectes. Closca de certs animals, èlitres d'alguns insectes, rudiment de closca dels llimacs, etc. Part de la cuirassa que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de navegar. navegar entre dues aigües Sentir-se empès a accions, inclinat cap a criteris, etc., que es troben en contradicció. La nau, anar. navegar de bolina Cenyir 4. navegar a la vela Navegar amb totes les veles desplegades. navegar per l'aleta El veler, navegar amb el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
família dels caràngids, de cos oblong, fusiforme i poc comprimit, d'uns 60 centímetres de llargada màxima, de color gris blavenc a l'esquena, més clar als costats, i sobre aquests unes cinc o sis franges verticals fosques, amb algunes espinetes baixes davant l'aleta dorsal, molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix teleosti de la família dels escoftàlmids, de fins a 60 centímetres de llargada, de coloració molt mimètica, bruna amb moltes taques clares i fosques, amb els ulls al costat esquerre i els tres primers radis de l'aleta dorsal ramificats, de forma oval i amb els contorns [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estretes i nombroses taquetes blau clar sobre les aletes senars (Serranus atricauda). serrà menut Peix de la família dels serrànids, de 10 a 12 centímetres de llargada, de color marronós amb quatre o cinc bandes verticals fosques i una taca negra sobre l'aleta dorsal (Serranus [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de la família dels cobítids, de cos allargat, de 10 a 12 centímetres de llargada, de color bru groguenc amb taques fosques, amb una sola aleta dorsal centrada i tres parells de barbellons vora la boca (Nemacheilus barbatulus). Conillets. llop cerver En heràld., llop amb cap [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pectorals de color violeta fosc, amb visera rostral poc escotada i amb una espina curta per sobre l'aixella de l'aleta pectoral (Trigla lucerna). fer lluernes Fer la rateta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels bràmids, de cos comprimit i alt, de 20 a 60 centímetres de llargada, de color negrós, amb el cap arrodonit, la boca obliqua, les escates grosses, la cua forcada i una sola aleta dorsal semblant a l'anal, de vida pelàgica (Brama brama). Planta de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Peix de la família dels traquínids, que fa picadures molt doloroses amb les espines dels opercles i de la primera aleta dorsal, viu sobre fons de sorra o fang i és de carn blanca i ferma. aranya blanca Peix de la família dels traquínids, allargassat i força comprimit [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tres o més ferros elàstics i punteguts, el qual servia per a reconèixer les parets interiors d'un canó. Peix de la família dels esciliorrínids, de cos allargat, amb les aletes dorsals separades per una distància superior a la longitud de l'aleta anal, tot pigallat [...]
