FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Crebantar, fer malbé els lloms (d'algú, d'alguna bèstia). T'esllomaré a bastonades. Algú o algun animal, consentir-se els lloms. Aixecant aquell pes, em vaig esllomar. Amb aquesta feina tan dura s'esllomarà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unitat de pes emprada pels pobles antics de la Mediterrània i de Mesopotàmia equivalent, en general, a un seixantè del talent. Unitat de valor equivalent al pes d'una mina en metall preciós, generalment plata. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ninot lleuger que porta un pes a la base i que, desviat de la seva posició vertical, torna a posar-se dret per l'acció del pes addicional. Insecte ortòpter, saltador, glabre i de color verd. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que cal rebaixar del pes brut d'una mercaderia per a obtenir el pes net, i és el pes del vas, de la caixa, del vehicle, etc., que la conté. Imperfecció que disminueix el valor d'una cosa. Aquests dos jerseis tenen una petita tara. Defecte, especialment el que disminueix [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De poc pes, de poca importància, perquè hom s'hi interessi. Agradar-li les coses frívoles. Una raó frívola. Que dona gran importància a les coses vanes, que no valen la pena. No suportava la gent frívola. [...]
