m 1 [agudeza] facècia. 2 [cuento gracioso] acudit, facècia f. 3 [gracia] gràcia f, sal f. No se le ve el chiste a esto, no se li veu la gràcia. 4 con chiste amb gràcia. 5 caer en el chiste [comprender] caure-hi, caure en. Ya caigo en el chiste, ja hi caic. 6 hacer chiste de uno riure's, rifar-se [...]
f 1 [suceso] desgràcia. 2 [suerte adversa] desgràcia, dissort, mala sort. 3 [pérdida de favor] desgràcia, desfavor m [o f]. 4 [torpeza] poca traça, malaptesa, matusseria. 5 caer en desgracia caure en desgràcia. 6 desgracia personal [víctima humana] desgràcia personal. En el accidente no ha habido [...]
[ser llamado] caure soldat, ésser cridat a files. 7 entrar en quintas fig mil arribar a la majoritat. 8 librarse de quintas deslliurar-se de fer el servei [militar] (o de fer el soldat). [...]
f 1 [en mayúscula] [planeta] Terra. 2 [patria] terra, país m. 3 [región] terra, comarca. Debe de ser forastero: no parece de la tierra, deu ser foraster: no sembla de la terra. 4 [suelo] terra m, sòl m. Caer en tierra, caure a terra. 5 elect [cable] terra m. 6 besar la tierra fam caure de morros [...]
adj 1 [de las costillas] costal. m 2 [saco grande] costal. 3 [puntal] puntal. 4 no parecer costal de paja fam fer gràcia, caure en grat. Creo que esta chica no te parece costal de paja, em sembla que aquesta noia et fa gràcia. 5 no ser costal de paja [tener valor] no tenir preu, val més or que no [...]
f 1 [de tigre, gato, etc] grapa, arpa. 2 [de águila] arpa. 3 [uña de estos animales] urpa. 4 fig [mano] grapa. 5 mar [del arpeo] ganxo m. 6 amer tros de cuir endurit m. 7 pl [lana de baja calidad] garres. 8 caer en las garras de alguien (o de cierta cosa) fig caure a les urpes d'algú (o d'alguna [...]
m 1 [de los animales] musell, morro. 2 [labios abultados] morros pl. 3 fig i fam [cara de una persona] bigotis pl. 4 [mueca de disgusto] morros pl. 5 caer (o dar, o darse) de hocicos fam caure de morros, donar-se (o clavar-se) una morrada. 6 dar con la puerta en los hocicos fam clavar la porta [...]
] subjectar, sotmetre. 5 fig [dominar] subjectar, dominar. v pron 6 subjectar-se. Sujetarse a unas normas, subjectar-se a unes normes. 7 subjectar-se, agafar-se. Me sujeté con fuerza para no caer, em vaig subjectar amb força per tal de no caure. [...]
seus negocis li han donat grans beneficis. 7 ¡deja eso! (o ¡déjalo!, o ¡déjalo estar!) deixa-ho córrer!8 dejar aparte deixar de banda. 9 dejar atrás deixar endarrere (o darrere, o enrere). 10 dejar caer fig deixar caure. Mientras hablábamos dejó caer que quería abandonar los estudios, mentre parlàvem [...]
cerrar con (o contra) fig i fam [atacar] caure sobre, caure al damunt. La caballería cerró contra el enemigo, la cavalleria va caure sobre l'enemic. v pron 26 [una puerta, herida, flor, etc] tancar-se. La puerta se ha cerrado de golpe, la porta s'ha tancat de cop. 27 fig tancar-se. Se me cierran todos [...]
