v tr 1 [causar vergonya] avergonzar. Les demostracions del públic avergonyiren els actors, las demostraciones del público avergonzaron a los actores. 2 [fer sentir vergonya] avergonzar. Avergonyir un alumne davant els seus companys, avergonzar a un alumno delante de sus compañeros. v pron 3 [...]
v tr 1 [tenir aversió] aborrecer. 2 [agafar aversió] aborrecer. La lloca ha avorrit els seus pollets, la clueca ha aborrecido a sus polluelos. 3 [causar tedi] aburrir, hastiar. La poesia l'avorreix, la poesía le aburre. v pron 4 [sentir tedi] aburrirse. [...]
f 1 [goig] alegría, contento m, regocijo m. Sentir una gran (o grossa) alegria, sentir una gran alegría. Saltar d'alegria, saltar (o dar brincos) de alegría. 2 bot [sèsam] ajonjolí m, alegría. 3 fa alegria de da alegría. Fa alegria de veure'ls jugar, da alegría verlos jugar. [...]
v tr 1 [allunyar] extrañar, apartar, alejar. 2 [causar estranyesa] extrañar, asombrar, sorprender. No m'estranya gens, no me extraña en absoluto. v intr 3 extrañar. A la Maria li va estranyar molt que no vinguessis a dinar, a María le extrañó mucho que no vinieras a comer. v pron 4 [sentir [...]
ser una pena. 5 fer llàstima dar lástima, causar (o dar) pena. 6 quina llàstima! (o llàstima!) ¡qué lástima! (o ¡lástima!), ¡qué pena!7 sentir llàstima per tener (o sentir) lástima de. [...]
v intr 1 oler. Ja pots ensumar: no sentiràs cap olor, ya puedes oler: no sentirás ningún olor. v tr 2 [sentir l'olor] oler, olfatear, aspirar. Els gossos lladren: ja han ensumat l'amo, los perros ladran: ya han olido al dueño. 3 aspirar. Ensumava rapè, aspiraba rapé. 4 fig [sospitar] oler [...]