v tr 1 descolgar. 2 [d'un lloc alt] bajar. v pron 3 descolgarse. 4 fig [manifestar un pensament] descolgarse, saltar intr, salir intr. A vegades es despenja amb unes declaracions polèmiques, a veces se descuelga con unas declaraciones polémicas. 5 fig [comparèixer] descolgarse, dejarse caer. Abans [...]
m 1 bot [fruit del ginjoler] azufaifa f, azufeifa f, jínjol, yuyuba f. 2 bot [lliri] lirio. 3 eixerit (o trempat) com (o més eixerit que) un gínjol muy vivo, muy despierto. 4 eixerit (o trempat) com (o més eixerit que) un gínjol [després d'un accident] tan fresco. ...i es va aixecar més eixerit [...]
triste (o enfermizo). 6 [el bestiar] languidecer intr, ponerse enfermizo. 7 veter aguarse. 8 fig [els ulls] anegarse en (o llenarse de) lágrimas. Se li enaiguaren els ulls, se le llenaron los ojos de lágrimas. [...]
m 1 [de cabell] blanco. 2 mancha f blanca. Aquell blancall que es veu a la muntanya és neu, aquella mancha blanca que se ve en la montaña es nieve. 3 pl [onades] cabrillas f. [...]
. Ens vam quedar, ja que plovia, nos quedamos, ya que llovía. 7 ja sia (o fos) que [encara que] aunque. Ja fos que es morís de fam no treballaria, aunque se muriera de hambre no trabajaría. interj 8 ja! [usat sovint irònicament] ¡ya! [...]
indeterminat, especialment en el llenguatge col·loquial, en competència amb la construcció normal amb ho] [no se traduce]. De car, no n'és gens, no es nada caro. No n'és pas, de frare, no es ningún fraile. 12 si n'era (o n'eren)... [en cançons populars] había.... Si n'era una vegada..., había una vez... [...]
v intr 1 [en un lloc] quedarse pron, permanecer. Va restar allí esperant-nos, se quedó allí esperándonos. 2 quedar, quedarse pron. Restà bocabadat, se quedó boquiabierto. 3 quedar, restar. No em resten sinó quinze euros, no me quedan más que quince euros. Ens resten encara algunes esperances, nos [...]