Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 5.123

Diccionari català-castellà
71. dignar-se
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron dignarse. Mai no es va dignar a saludar-me, nunca se dignó saludarme.  [...]
72. caçador
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 que se puede cazar. Aquesta perdiu no és caçadora: és massa lluny, esta perdiz no se puede cazar: está demasiado lejos. adj i m i f 2 cazador -ra. m 3 [soldat] cazador. f 4 [peça de vestir] cazadora.  [...]
73. vendre
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
venut, no sé si es verdad, pero así me lo han contado. 4 vendre al comptat vender al contado. 5 vendre a la menuda (o al detall) vender al por menor (o al detall). 6 vendre a l'engròs vender al por mayor. 7 vendre a termes (o a terminis, o a pagues) vender a plazos. v pron 8 venderse. 9 fig [deixar-se [...]
74. fotre
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
(o te, o le, etc) da, me (o te, o le, etc) da igual. Me'n fot que tingui problemes, tanto me da que tenga problemas. v pron vulg 21 → fer1 (fer-se)22 [riure's, burlar-se] pitorrearse, cachondearse, chotearse, quedarse con. Sempre es foten de tu, siempre se cachondean de ti (o siempre se quedan [...]
75. rampell
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 arranque, pronto. Li ha agafat un rampell, le dio un pronto. 2 antojo, ventolera f. Li va venir el rampell d'anar-se'n, le dio la ventolera de irse (o se le antojó irse). 3 a rampells a mi (o tu, o su) antojo, según se me (o te, o le) antoja. No facis les coses a rampells, no hagas las cosas a [...]
76. ho
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pron [i la forma -ho darrere d'infinitiu i imperatiu] lo. Això no s'ho creurà ningú, esto no se lo va a creer nadie. Jo no sé si és boig; però ho sembla, no sé si está loco; pero lo parece. Deixa-ho!, ¡déjalo! No puc veure-ho, no puedo verlo.  [...]
77. descarar-se
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron descararse. Es va descarar amb el seu pare, se descaró con su padre.  [...]
78. acudir
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[també com dormir; 2a i 3a pers pr ind: acuts, acut; 2a pers imper: acut] v intr 1 [anar] acudir. v pron 2 ocurrirse, venir a la boca (o a la cabeza). Sempre contesta allò que primer se li acudeix, siempre contesta lo que primero se le ocurre (o le viene a la boca, o le viene a la cabeza).  [...]
79. afanyar
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 ganarse pron. El pa que menja ja l'afanya prou, bien se gana el pan que come (o el pan que come bien se lo gana). v pron 2 afanarse, afanar intr. Ens vam afanyar a aconseguir una entrada, nos afanamos en (o por) conseguir una entrada. 3 [apressar-se] apresurarse, darse prisa. Afanya't a [...]
80. 'ns
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pron [forma reduïda de ens, darrere d'un verb acabat en vocal altra que u o d'un pronom feble acabat en vocal] nos. Mira'ns, míranos. Se'ns ha dit que no, se nos ha dicho que no.  [...]
Pàgines  8 / 513 
<< Anterior  Pàgina  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  Següent >>