1 suficient(Alc.) idoni apte qualificat competent hàbil fort. És molt fort en matemàtiques. expert experimentat entès versat solvent, capaç de complir allò a què està obligat. susceptible(dit d'una cosa). Un dic susceptible de resistir el temporal. 2 Que pot contenir, que té una certa [...]

pausa. Treballa amb molta pausa. tarditat, qualitat del qui tarda a fer les coses. calma ganseria gansoneria cançoneria ronseria sorneria(≠ sorna) romanceria trigança morositat, lentitud a complir el que hom mana. parsimònia flegma fetge(fig.), en frases com tenir molt de fetge o tenir el [...]

1 Acció de complir o de complir-se. acompliment(->) observança. L'observança estricta de la llei. execució(d'un encàrrec, etc.) 2 Expressió cerimoniosa de salutació, respecte, etc. afalac falagueria galanteria (de l'home envers les dones) civilitat, demostració d'urbanitat, de bones [...]

1 actuar. L'acció de la llum actua sobre les plantes. obrar, íd. 2 Complir els deures d'una professió o d'un càrrec. practicar. Un bon ballarí practica la dansa, un professor de coreografia l'exerceix. cultivar professar, exercir una ciència o art. fer de, exercir eventualment. A estones [...]

en virtut de les obligacions del càrrec. comesa, allò que hom té al seu càrrec. funció. Complir les funcions del càrrec. incumbència, obligació que el càrrec imposa. imperatiu. L'imperatiu moral. compromís, obligació contreta per una promesa. missió. La seva missió és [...]

. cànon, renda que hom paga en reconeixement del domini directe d'una terra. aliments, prestació econòmica que determinades persones legalment tenen l'obligació de complir envers familiars pròxims. ròssec, renda vençuda i no pagada. dividend, renda variable que cobren els accionistes d'una societat [...]

a cap, íd. complir. Complir la seva obligació. conjuminar. S'ha conjuminat un vestit amb dos o tres que en tenia, que ja eren passats de moda. obrir, fer una obertura en alguna cosa. Obrir un sot. Obrir una galeria. cursar(una sol·licitud, una instància, una queixa, etc.) constituir. L'han [...]

. Com ens hem de regir, en aquest cas? fer bondato fer bonda, obrar bé; es diu esp. dels infants. filar(fig.), portar-se bé. viure. Viure com un bon cristià. complir, obrar bé. precipitar-se, obrar precipitadament. descordar-se, obrar sense la deguda contenció. descompassar-se, íd. descompondre [...]

batalla romandre el camp (a algú) 2 v. intr. Complir-se un terme: acabar. complir. El dia tal compleix el primer termini. fer. D'aquell dia, avui fa un any. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

com Al caure de la tarda, en acabar-se la tarda. Caure el vent. anar-se'n. El mal de queixal se n'ha anat. extingir-se. Extingir-se una família. expiraro finar, cessar, esp. allò que té una durada definida. complir, finir una durada determinada. Demà compleix el [...]