FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 persuadir, convèncer algú que cregui o que faci una cosa. dissuadir(->), convèncer algú que no cregui o no faci una cosa. fer creure(una cosa a algú), convèncer algú d'una cosa que no és veritat. Li feia creure que l'estimava i que era solter. tombar, convèncer algú d'una cosa en què [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 lleguda oci. Ho faré quan tingui una hora d'oci. 2 Tenir lleure de fer una cosa: Vagar. Ara no em vaga d'endreçar els llibres. Lleure(v. intr.). Vindré tan aviat com em llegui. Tenir avinentesa(de fer una cosa). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 fer (o causar) fàstic (o ois) fastiguejar girar el ventrell(una cosa, a algú) fer pudor(a algú, tal o tal cosa) fer tres coses. També s'usa la frase completa: fer tres coses: fàstic, vòmit i pudor. 2 (En física) repel·lir Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 sotmetre, dominar. 2 (apoderar-sepron.) emparar-se. L'enemic s'emparà del castell. fer seu(quelcom) agafar(->) apropiar-se, apoderar-se sense violència d'una cosa. ensenyorir-se interceptar, apoderar-se d'una cosa abans que arribi a la seva destinació. Interceptar una carta. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
disgustar. Aquest vestit no em disgusta, però m'agrada més l'altre. desagradar enutjar, causar enuig o desplaer. desdelitar no fer (gens de) gràcia no assentar-se-li bé (una cosa a algú) despagar, fer malcontent algú. venir a repel de fer (una cosa) caure-li (a algú una cosa) a sobre [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 allunyar. 2 Causar estranyesa. sorprendre meravellar fer estrany. Em fa molt estrany que hagi dit això. reprendre. Aquella notícia el va reprendre molt. venir de nou(a algú una cosa) deixar de pedra. La notícia el deixà de pedra. 3 (estranyar-sepron.). Sentir estranyesa. no saber-se [...]
