ext.: demanar. Ant. Desinvitar. Desconvidar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

moral (d'un tort, d'una injustícia, d'un crim, etc.). expiació satisfacció esmena(a un tort) compensació indemnització, reparació pecuniària. desgreuge(d'un greuge) explicació. Demanar una explicació, exigir una satisfacció de paraula. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(fig.), recomanar o aconsellar els altres, en general. Predica l'estalvi, però ell té la mà foradada. malaconsellar, aconsellar malament. Cp. insinuar, apuntar Ant. Desaconsellar. Desconsellar. 2 (aconsellar-sepron.) prendre consell prendre parer(d'algú) consultar assessorar-se demanar consell [...]

expressen la idea d'impossibilitat (ingovernable, il·legible, imponderable, irrenunciable, etc.). També hi ha un cert nombre de locucions que expressen la idea d'impossible: ni remotament ni per pensament ni en somnis ni per miracle voler tocar el cel amb la mà demanar la lluna voler fer entrar el clau [...]

malalt. cenyir-se(fig.). En els seus articles, se cenyia sempre a un sol tema, que escatia a fons. concretar-se. S'han concretat a demanar un augment de sou. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 constrènyero coercir coaccionar forçar estrènyer. Les circumstàncies l'estrenyien a fer-ho. engatjar(gal·licisme incorporat al rossellonès, Alc.) reduir. Veure's reduït a demanar caritat. imposar(amb el nom de la cosa obligada com a complement). Imposà silenci a la multitud. acorralar(fig.), [...]