obligança deure(->) càrrega, obligació onerosa. càrrec, obligació feixuga, esp. de subvenir a una despesa. Això va a càrrec d'ell. deute(fig.). Cal que ho faci: és un deute que tinc envers ell. ofici. Ella complí el seu ofici de mare. Fer alguna cosa d'ofici, fer-la [...]

preposaro anteposar. Anteposar el plaer al deure. estimar-se més. Què t'estimes més?, què prefereixes? sobreposar(fig.) donar la preferència a tenir preferència per ésser partidari de optar per distingir, fer particular estimació d'una persona amb preferència a d'altres. El príncep el distingia [...]

la millor part del botí dient «quia nominor leo» (perquè em dic lleó). immoral inoficiós, contrari a un deure natural. Testament inoficiós, en què es deshereta l'hereu legítim. il·legal, contra la justícia legal. abusiu incorrecte tendenciós. Una crítica tendenciosa. Manuel Franquesa i [...]

, a les convencions socials. errar. Propi de l'home és errar. mancar. Si us he mancat, perdoneu-me. delinquir, cometre un delicte. pecar. Pecar contra l'amistat. prevaricar, faltar a un deure o una obligació. reincidir, tornar a faltar. claudicar, faltar al seu deure o als seus principis [...]

desemparament desemparança defecció, acció d'abandonar una persona, un partit, una obligació, trencant una certa solidaritat moral o un deure. deserció, abandó d'un lloc que hom està obligat a mantenir. apostasia, abandonament de la religió en què hom ha estat pujat per abraçar-ne una altra. deixament [...]

jur., falta d'alguna cosa. fretura, falta del necessari. dejuni(fig.). Dejuni de diversions. penúria, extrema escassetat. Cp. dèficit 2 El fet de faltar a un deure, una obligació, una regla. transgressió crim(hiperb.). És un crim d'ajudar aquesta gent. delicte(hiperb.). Ha comès el delicte de [...]