(calmar-sepron.) quedar (v. intr.), calmar-se el vent, l'oreig. encalmar-se(la mar, el temps) abonançar(v. intr.) o abonançar-se espassar(v. intr.) o espassar-se desenrabiar-se desembravir-se desapassionar-se Ant. Desassossegar. Excitar [...]

. Enfredar. Enfredorir. 2 Fig. entusiasmar, excitar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

esperonar(fig.) instar estimular apressar(fig.) enardir induir animar impulsar encoratjar punxar(fig.) punyir(fig.). La fe el punyia a tornar a Déu. encendre(fig.) sol·licitar, incitar algú a fer quelcom. arriar, estimular un animal a continuar o a accelerar la marxa. engrescar excitar [...]

1 adj. Pertanyent o relatiu a la comèdia. buf(aplicat a la música, esp. a l'òpera). «La criada mestressa» és una òpera bufa. 2 Que provoca el riure. risible, que pot excitar el riure. ridícul divertit plasent(≠ plaent) grotesc, que fa riure per la seva estranyesa o lletjor. impagable [...]

. mistificar adulterar. Adulterar la llet, afegint-hi aigua. sofisticar. Sofisticar un aliment. Vi sofisticat. 3 Fer sortir una persona del seu estat d'ànim normal. (S'usa sobretot com a pronominal.) torbar trastornar commoure agitar afectar impressionar contorbar irritar excitar fer perdre els estreps Ant [...]