Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 18.141

Diccionari de sinònims Franquesa
111. estoic
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 m. i f. filòsof. 2 adj. impassible, pacient, desapassionat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
112. gladiador
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
reciari, gladiador armat només amb una xarxa i un trident. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
113. guerrer
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. militar(->) marcial 2 m. i f. soldat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
114. pedant
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. pedantesc saberut(->) 2 m. i f. presumit. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
115. predilecte
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
favorit preferit benjamí, es diu del fill petit i predilecte. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
116. rata
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 rat ratolí, rata petita. 2 m. i f. avar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
117. trumfo
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
atot, en el joc de cartes i en sentit figurat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
118. cuixa
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 pernil(->), cuixa d'un animal, esp. del porc i, per ext., d'una persona. perna(dial.) braó de la cama 2 muntant. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
119. dentista
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
queixaler odontòleg, és el terme científic per dentista. arrencaqueixals(iròn. i esp. despectiu) arrabassaqueixals, íd. Cp. estomatòleg: especialista en fisiologia i patologia de la boca. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
120. esmortir
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Deixar com mort, privar dels sentits i, aparentment, de la vida. estamordir atuir atordir estabornir 2 esmorteir. 3 (esmortir-sepron.). Perdre els sentits. desmaiar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
Pàgines  12 / 1.815 
<< Anterior  Pàgina  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  Següent >>