'orella (o les orelles) escoltar amb totes les seves orelles prestar atenció seguir. Perdoneu, no us seguia; estava distret. 2 Fer cas d'allò que ens diuen. fer cabal. Feia molt cabal dels consells del seu pare. curar-se. Ell no se'n curava, dels consells del seu pare. empatxar-se. No t'empatxis del [...]

(una cosa) condescendir declarar-se d'acord doblegar-se(fig.) cedir prestar orella dignar-se, condescendir a fer quelcom. transigir donar el sí desentestar-se, cessar d'estar entestat. Ant. Desentendre's. Refusar. Negar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

ajuda o concurs. prestar(o donar) assistència(o ajuda) donar la mà (a algú) (fig.) donar un cop de mà (a algú) assessorar tancar els ulls (a algú), assistir-lo en els seus últims moments. ajudar. Ant. Desemparar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Estar atent a alguna cosa, posar cura en alguna cosa. posar (o parar) esment estar alerta fer cas fer atenció prestar (o posar) atenció escoltar amb atenció tenir en compte mirar-s'hi fixar-s'hi dreçar l'orella guardar-se, atendre, en sentit negatiu. Guarda't de fer-ho, fes atenció a no fer-ho [...]

discreció d'algú. renunciar a abstenir-se de 3 prestar. 4 Deixar que una cosa o una persona resti en el seu lloc, no emportar-se-la. deixar estar. Deixa-ho estar allà on era. 5 Deixar anar: Amollar. Aviar(->). Soltar. Desbotar, deixar anar bruscament allò que és a dins. Engegar. 6 [...]