rompreo trencar(un terreny) esbancar arrabassar desglevar eixermar desermar conrear. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

esgallar xapar asclar tasconar, esberlar fusta amb el tascó. obrir, estellar, fendir, trencar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 moure, sotragar. 2 Esp. Desvetllar una emoció. emocionar(->) impressionar (->) colpir afectar trasbalsar entendrir trastornar alterar torbar espantar(fig.). Espanta de veure la misèria cultural d'aquest poble. immutar arribar al cor tocar el cor partir(o trencar) el cor [...]

1 Fer soroll una cosa que es trenca, etc. esclafir espetegar(->) 2 batre. 3 xocar. 4 morir. 5 trencar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

trencadura trencato fractura(->) fraccióo fraccionament, acció de rompre o trencar en parts. trencadissa, acció múltiple de trencar. trenca, íd. El vent ha fet una gran trenca d'arbres. trencada, acció de trencar-se una o més coses. trinquis, en la loc. fer trinquis. [...]

trencar, trossejar. esbocinaro bocinejar esdernegar engrunar capolar trinxar granar, granejaro granular, reduir a grans. fer xixines(d'una cosa), esmicolar-la. especejar espedaçar estrinxolar desintegraruna roca, un mineral per l'acció atmosfèrica, un cos amb cops de martell. desmarxar, fer [...]

(entre dues persones) 2 (enemistar-sepron.) renyir(->) (és menys fort que enemistar-se) engronyar-se desavenir-se rompre trencar l'amistato simpl. trencar no poder-se veure Cp. odiar-se, detestar-se Ant. Reconciliar-se. Amistar-se. Fer les paus. Manuel [...]

rompre (o trencar) la terra besllaurar(intr.), llaurar per segona vegada. bestornar(intr.), íd. binar, fer la segona llaurada. Enguany no hem binat la vinya. mantornaro entornar, íd. guaretar, llaurar un rostoll (guaret) per a la sembra. rostollar, íd. quartar, llaurar per quarta vegada dins [...]

dormisquejaro dormitar, estar mig adormit adormissar-se ensopir-se abaltir-se mig adormir-se ensonyar-se(->) condormir-se entreabaltir-se ensobecar-se fer una becaina, adormissar-se sense estar ajagut. Cp. becar (v. intr.) trencar el son, íd. Cp. ensonyar-se: agafar son [...]

(≠ renyar) rompre(amb algú) trencar(amb algú) disgustar-se(amb algú) indisposar-se(amb algú) barallar-se desamigar-se(enemistar-se és més fort) contrapuntar-seo posar-se de punta desavenir-se deseixir-se, rompre les relacions amistoses. El príncep s'ha deseixit del rei. engronyar-se [...]