FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que inclou arbustos i herbes de fulles enteres, flors regulars, amb els sèpals petaloides i els pètals atrofiats o nuls, i fruit molt divers, a la qual pertanyen les bufalagues, la flor de pastor, el lloreret i el matapoll. Individu d'aquesta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ramat que es fa reunint els caps de bestiar de diferents cases i que un sol pastor, pagat per tothom, treu a pasturar. Colla de gent avalotada, especialment jove. Terreny comunal, afores sense conrear. a la dula En llibertat, sense control o vigilància de ningú. Anar a la dula. Criar-se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble pastor i guerrer, que habita diferents regions de Rússia i fornia contingents de cavalleria als seus exèrcits. Els cosacs del Don. Relatiu o pertanyent als cosacs. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les umbel·líferes, semblant a les agulles de pastor però més gràcil i amb olor d'anís, que es fa als prats d'anuals (Scandix australis). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tot sovint els cirerers per tal d'adaptar-los als sòls i climes mediterranis (Prunus mahaleb). cirerer de la Mare de Déu Arç blanc. cirerer de llop Arboç. cirerer de Santa Llúcia Cirerer de guineu. cirerer del bon pastor Arç blanc. cirerer del bon [...]