FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reunió d'un cert nombre de caps de bestiar que es crien i es fan pasturar plegats. Un ramat d'ovelles, de bous. Un gos de ramat. Congregació de fidels que reben la direcció d'un pastor espiritual. Gran nombre. Té un ramat d'anys. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer rima, trobar-se en una poesia fent rima. El mot comença rima amb el mot pensa. En aquesta estrofa pastor rima amb cançó. El quart vers rima amb el primer i el tercer amb el segon. Fer rimar. Alguns no admeten que hom rimi bona amb segona. Fer versos rimats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sarronets de pastor Herba de la família de les crucíferes, de fulles basals en roseta, pinnatífides o pinnatipartides, les caulinars poc dividides o enteres i abraçadores, flors blanques i petites en raïm terminal i fruits triangulars comprimits, que es fa als horts, als [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agulles de pastor. Pa de cucut. Filamaria. agulletes de bruixa Herba de la família de les geraniàcies, de fulles molt dividides, la majoria disposades en roseta basal, tiges ajagudes o ascendents, flors rosades o purpúries, en umbel·la, i fruits prolongats en un llarg bec [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer descloure les parpelles (a algú). Els primers rajos de sol l'esparpellaren. Descloure les parpelles. El pastor s'esparpellà a les quatre de la matinada. Els ulls s'esparpellen espessos de son. Revifar (un llum que s'apaga). Si no esparpelles la llàntia aviat s'apagarà. Les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capacitat d'un receptacle. Una pica d'una tinguda de 100 quartans. Extensió d'un camp. Un camp de 7 mujades de tinguda. Bestiar que té un pastor pel seu compte mesclat amb el ramat de l'amo que paga la pastura. Acció de tenir una junta, una reunió, etc. tinguda de llibres Art [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
flairoses, disposades en corimbes, i fruits petits i carnosos, vermells, les cireretes de pastor, que es fa sovint a les bardisses (Crataegus monogyna). arç de tanques Arbust caducifoli, espinós, de la família de les solanàcies, de fulles estretes, conreat a la regió [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
del respatller per a descansar-hi els braços. cadira de rodes Seient amb rodes als costats usat per al transport de malalts o d'impedits. cadira de pastor Coixí de monja. [...]