Resultats de la cerca frase exacta: 20

Diccionari de la llengua catalana
11. glossar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aclarir el sentit (d'un mot, d'un passatge, difícils), amb una glossa o amb un comentari. La presentadora glossa un fragment de la cançó. Fer una glossa (sobre algú o alguna cosa). El mossèn va glossar els mèrits del difunt. Són uns fets prou glossats en els [...]
12. embrollar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer esdevenir embrollat. En lloc d'aclarir l'afer el que fa és embrollar-lo. Embrollar una qüestió. Embrollar les coses. Esdevenir embrollat. La cosa s'embrollà quan els pagesos no van assistir a la reunió. Embrancar-se en explicacions, en consideracions, en arguments, etc [...]
13. incògnit -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
equació, etc. Una equació amb dues incògnites. Causa, raó oculta d'un fet que s'examina. Per què no ho va fer? És una incògnita. Aclarir la incògnita. [...]
14. qüestió
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punt a aclarir, a discutir, a tractar. Una qüestió fàcil, difícil. Examinem bé la qüestió. Una qüestió ben posada és mig resolta. La qüestió no és aquesta. Sortir de la qüestió. Tot això que dius no té res a veure [...]
15. roba
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tela, especialment la de les peces que serveixen per a vestir o com a abrigalls del llit. Un vestit, una cortina, unes tovalles, d'una roba prima, gruixuda. Roba d'ús i port. Roba bona. La roba del llit. Roba de taula: tovalles i tovallons. Rentar, aclarir, la roba. La roba de la bugada. Posar [...]
16. clar 2 -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
clar Expressió amb què hom dona per certa, assegurada, la cosa que es diu. fer clar Aclarir, explicar. Capaç de discernir o de percebre distintament. Una vista clara. Una intel·ligència clara. És un home d'un cap molt clar. Que diu les coses clarament, que té [...]
17. fondre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'impaciència, etc. Em fonia de ganes de parlar amb tu. Desaparèixer d'un indret sense saber com. —On són? —S'han fos i no les veig. Enfosquir i aclarir (la filmació) en un canvi de pla cinematogràfic. Un paper, una tela, etc., deixar estendre el traç de tinta, de [...]
18. no
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'ls, abans que no pleguin. Fins que no tornin, no ho podrem aclarir. Després de l'adverbi sí, amb què assentim a alguna cosa, significa que no hi ha, realment, cap raó per què no ho acceptem. —És una persona molt honrada. —Sí, no: si tothom ho ha dit [...]
19. obrir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mà Moderar el rigor. Fer menys compacte. Obrir les files. obrir blancs Separar els elements gràfics per aclarir la imatge. Destriar (una fibra) abans de filar-la. Obrir el cotó. El calafat, eixamplar (els coments) per tal de poder-hi introduir l'estopa. Fer (una solució de [...]
20. veu
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, alçar, la veu. Aclarir la veu. La veu del vent. Veu angèlica. veu aiguardentina [o veu d'aiguardent] Veu aspra com la de qui beu habitualment massa aiguardent. veu d'espinguet Espinguet 2. veu de nas Veu amb ressonàncies nasals. veu de tro Veu forta, que retruny com un tro [...]
Pàgines  2 / 2 
<< Anterior  Pàgina  1  2