FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la seva família. Esdevenir malalt per contagi. S'ha contagiat tothom que el va tocar. Transmetre (una actitud o un comportament) pel contacte i la influència exercida. En Pere intentava contagiar el seu entusiasme a la resta de companys. Veig que a vostè se li han contagiat les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
qual un cert material genètic d'un bacteri s'incorpora al genoma d'un altre bacteri. En psic., desplaçament d'un sentiment o una actitud afectiva provocats per una persona o cosa a una altra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
consciència Actitud de qui es nega a obeir una ordre o una llei considerant-la injusta o inacceptable, especialment de qui es nega a fer el servei militar o a fer servir armes, fent prevaler la decisió de la pròpia consciència sobre la llei positiva. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, estar posseït del seu paper, tenir constantment l'actitud, la fisonomia, etc., del personatge que representa. posar un esdeveniment en escena Fer-ne l'assumpte d'una obra teatral. posar en escena algú en una història (o en una narració, etc.) Fer-l'hi aparèixer. Lloc on figura [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
provocar la pròpia perdició, privar-se de la felicitat o de la llibertat. Amb aquesta actitud s'està fent ell mateix el dogal. posar el dogal al coll a una persona [o posar el dogal al coll a un poble] Fer-lo esclau. Estrop 1 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Actitud mental, coneixença, desvetllada per la sensació. Tenir algú el sentiment de la seva feblesa. Tenir el sentiment de l'art. Tenir el sentiment de la pròpia dignitat. Disposició emocional envers una cosa. Tenir, nodrir, un sentiment d'odi, d'aversió, d'enveja [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
edifici a un servei públic. Annexar. Algú, fingir, ostentar, (una qualitat, una actitud, una virtut, un estat d'ànim, etc.) que no té. Afectar modèstia, austeritat. Afectar un zel que està lluny de tenir. Afectar entusiasme. Afectar ignorància. Prendre (una forma [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Acció o moment de passar. Sortiren a veure el passant dels músics pel carrer. En tecnol., que travessa totalment una peça i sobresurt per l'altre costat, s'aplica a un caragol o a un element semblant. En heràld., que té l'actitud de caminar. Una guineu passant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
situació compromesa. Una pregunta compromesa. El teu comportament en públic era compromès i de vegades arriscat. Havia pogut escoltar secrets d'estat i converses compromeses. Que manifesta un compromís polític o ideològic. Durant la dictadura va adoptar una actitud molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
defensa que la persona del sobirà és sagrada. Relacionat, més o menys íntimament, amb la divinitat, amb la religió i amb els seus misteris i que, per això mateix, suscita una actitud complexa de reverència, d'admiració, d'atracció, de reserva, d'avidesa i [...]
