FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona encarregada d'administrar, en certs establiments, en cases importants, etc. L'ecònom d'un convent. Ecònom dels beneficis vacants. El qui serveix un ofici eclesiàstic en lloc del titular. Sacerdot destinat a una parròquia pel bisbe perquè faci les funcions del rector [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Administrar (a algú) el baptisme. Aquest capellà ha batejat tots els meus fills. Fer administrar el baptisme (a algú). Hem batejat la nena a la catedral. S'ha batejat a quaranta anys. Posar nom (a una cosa). Treure un renom (a una persona). Tirar aigua (especialment al vi, a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que administra. Persona encarregada, sola o conjuntament amb d'altres, d'administrar béns o negocis d'una altra persona, d'una societat, etc. Administrador de finques. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Administrar (a algú) un excés de medicaments. No m'empotinguis amb tantes medecines! Prendre un excés de medicaments. Si t'empotingues d'aquesta manera tindràs mal de panxa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de purgar; l'efecte. La purgació dels pecats. Acció d'administrar un purgant; l'efecte. Evacuació de pus o d'humors naturals o patològics. Fluix blennorràgic i la malaltia que el produeix. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En algunes catedrals, beneficiat que té al seu càrrec curar del temple, administrar els sagraments i estendre les corresponents partides. Clergue que exercia una doma o càrrec per setmanes. Prevere que anava setmanalment a dir missa a les esglésies rurals d'Eivissa. [...]