FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir de malla. Adornar amb malla. Agafar (peix) amb les malles de la xarxa. Un peix, quedar agafat a les malles de la xarxa. Un rai, embarrancar-se en el fons del corrent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Suscitar un capritx (en algú). Agafar un capritx. Es va encapritxar amb aquella roba, i n'hi havia de molt millors. Es va encapritxar amb el germà de la seva amiga. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre la flexibilitat (a alguna cosa), fer esdevenir rígid. Perdre la flexibilitat, esdevenir rígid. Els baldons s'encarcaraven amb el fang. Els dits se li encarcaraven en agafar la ploma. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparellar2 1. Adobar 2 1. Farem apariar el rellotge. Preparar 1 1. Va agafar palla i es va apariar un jaç. Quan va arribar la Maria, en Joan apariava el sopar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Por forta, sobtosa. Infondre espant. Agafar espant. Allò feia espant de veure. Portar espant a algú. donar un espant Produir una impressió sobtada de por. tenir un espant Sentir por d'una manera sobtada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que llaura la terra. Conreador del camp. Que hom pot utilitzar per a llaurar. Un bou llaurador. Pala acanalada, generalment amb un mànec curt, per a agafar gra, sucre, etc., en petites quantitats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar (un cos) entre dos o més que tendeixen a acostar-se i, per tant, a comprimir-lo. Prement-ho fort, en trauràs un suc espès. La multitud els premia i gairebé no podien fer un pas. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar la primera llet (a un infant). La Maria va enconar el seu fill. Fer agafar (a algú) el gust, l'habitud, d'una cosa. No sé qui l'ha enconat en aquestes idees! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dita burlesca, jocosa. Anar de verbes. Acció de dir mots burlescos, jocosos. Ho he dit per verba. agafar la verba Posar-se a parlar, a xerrar. Quan ell agafa la verba, ja no pot parlar ningú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prevenció contra allò de què hom tem algun dany, algun perjudici, alguna molèstia, etc. No puc fer-hi més: les sargantanes em fan aprensió. Ja pots entrar a veure'l, el malalt, sense cap aprensió. Agafar aprensió. [...]
