FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir aversió (a algú o a alguna cosa). Avorreixo la mentida. Avorria els hipòcrites que malparlaven del director. Agafar aversió (a algú o a alguna cosa). Avorrir un menjar. La gata ha avorrit els gatets. Causar (a algú) tedi. Aquesta novel·la m'avorreix. Sentir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'húmer. Artèria humeral. Relatiu o pertanyent a l'espatlla. Ornament litúrgic que el sacerdot es posa a les espatlles i amb els extrems del qual es cobreix les mans per agafar el copó o la custòdia en presentar-la a l'adoració dels fidels o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Feix de tiges, de bastons, etc., que es pot agafar i dur amb la mà. Un manat d'herba. Un manat de candeles. a manats En abundància. ésser un manat de nervis Estar molt nerviós o tenir els nervis fàcilment excitables. manat de troques Conjunt de troques [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quantitat de llenya, de canyes, d'herbes, etc., que cap dins els braços. Un braçat de sarments. Feix de blat que agafa el segador quan cull l'estassada. Dos o tres braçats fan la garba. Moviment i posició dels braços per envoltar algú o alguna cosa. Va agafar la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer esdevenir fred, més fred. Refredar una cosa amb glaç. La seva absència ha refredat l'afecte que li tenien. Esdevenir fred, més fred. L'aigua tarda a refredar-se. Refredar-se l'entusiasme, el zel. deixar refredar una cosa No fer-la quan és oportú. Agafar un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells forestals de l'ordre dels piciformes, de mida mitjana o petita, amb el bec llarg i agut i la llengua també llarga, que empren per a foradar els arbres i agafar insectes, de cua curta i rígida, i de veu potent, a la qual pertanyen els diversos pigots. Individu d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En una fortificació, obra exterior davant la cortina, que forma un o dos angles obtusos entrants entre dos bastions. Instrument que serveix per a agafar fortament alguna cosa, arrencar-la, tallar-la, etc., que consisteix en dos alçaprems de metall encreuats que poden girar al voltant d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre el coratge (a algú), intimidar. Amb aquelles amenaces varen arribar a acovardir-lo. Perdre el coratge, agafar por. El dia de l'aiguat em vaig acovardir: no vaig gosar sortir de casa. No t'has d'acovardir per aquestes dificultats: ja les anirem vencent totes. Amb les amenaces d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'agafar o d'agafar-se. Una agafada de dits. Conjunt de persones o coses agafades, especialment d'un cop. Hi haurà peix per donar i per vendre: n'han fet una bona agafada. Duien una agafada de lladres. Batuda 3 3. Discussió violenta. En Gallard i en Rebull han tingut una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que executa amb dificultat i imperfectament els moviments que li són propis, dit especialment de la llengua i, per extensió, de les mans, dels peus, etc. Parla més clar: sembla que tinguis la llengua balba. No podia agafar res amb les mans de tan balbes que les tenia del fred que [...]
