FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar coratge, ànim, (a algú). Aquella primera victòria els encoratjà. L'èxit les va encoratjar a prosseguir la investigació. Quan els veia decaure, jo procurava encoratjar-los de nou. Agafar ànim, coratge. En veure que guanyaven, com es van encoratjar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura dels òrgans de la respiració dels peixos als dos costats de la faringe. Agafar un peix per les ganyes. Costat del cap d'un ocell on comença el coll. fer ganyes Fer ganyotes. tenir mala ganya Tenir una cara no gens agradosa. Peça que reforça la unió de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porció de gra, de terra i d'altres materials de dimensions petites que es pot agafar d'un cop amb una pala. Amb quatre palades hauré tapat tots els sots. a palades En abundància. Despendre el diner a palades. Cop de pala. Moviment que, en vogar, es fa amb el rem estant la seva pala [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar una dimensió política (a una cosa que no en té). Polititzar la cultura. Agafar una dimensió política. Mai no tornarà a polititzar-se l'esport com en aquella època. Donar consciència política (a algú), fer-lo participar en l'activitat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera ràpida de caminar el cavall i altres quadrúpedes avançant i posant a terra alternativament el parell de potes anterior dreta i posterior esquerra i el parell de potes anterior esquerra i posterior dreta. Agafar un cavall un bon trot. Tocar el trot. Anar, posar, el cavall al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar (alguna cosa d'altri), sovint contra la voluntat d'aquest, amb una certa violència. Prendre una ciutat a l'enemic. M'ha pres la sota amb l'as. M'ha pres la reina amb un peó. Li han pres el rellotge. M'ha pres el mocador de la butxaca. Li han pres el seti, el lloc. Li van prendre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causa assignada als fets dels quals ens escapa la causa real. Alguns diuen que l'atzar regeix la vida dels humans. Cas fortuït, casual. Ha estat un atzar que la trobessis al cine. Bona o mala sort. Els atzars del joc. a l'atzar Deixant que sigui l'atzar, la sort, qui decideixin. Agafar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Parany per a agafar rates. Parar una ratera. Caure a la ratera. Li han parat una bona ratera, a en Joan! Disc metàl·lic amb un forat al mig i una obertura al costat que es col·loca a les amarres per impedir el pas de les rates. Màquina per a destriar i espolsar fibres curtes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar i prémer amb les dents (alguna cosa). Un gos li ha mossegat la cama. Qui ha mossegat aquesta poma? Mossegar-se les ungles. Aneu amb compte amb aquest ruc, que mossega! Gos que lladra no mossega. Agafar i prémer amb les dents una part del cos (d'algú). Un gos l'ha mossegat a [...]
