FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estri de fusta, de metall o de plàstic, generalment d'una sola peça, en forma de forca, amb dues, tres o quatre puntes, el qual serveix per a agafar la vianda i portar-la a la boca, tallar-la, etc. Peça o conjunt de peces d'una bicicleta o d'una motocicleta que uneixen les rodes al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
intensificació brusca de l'agent modificador. Sobtar-se un guisat per massa foc. Sobtar-se els sembrats per un vent sec i calent. El cuir de la sola, agafar mal aspecte i esdevenir trencadís a causa d'haver estat sotmès a l'acció d'aigua d'escorça massa carregada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma de locomoció en què consisteix el volar dels ocells i d'altres animals. El majestuós vol de l'àguila. Tenir un vol ràpid, segur. Alçar, agafar, un ocell el vol. Toc de campanes en què es venten totes alhora llargament. Un vol de campanes. Volada d'un ocell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
diccionari. La definició del mot agafar. Donar una definició. Fer una definició. Una definició clara, exacta, equívoca, incompleta. En mat., introducció d'un nou concepte a partir de conceptes anteriors ja definits. Fidelitat de reproducció de les imatges obtingudes sobre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perdre la memòria (d'alguna cosa), no recordar-la, no tenir-la present en l'esperit. Sabia la regla, però l'he oblidada. He oblidat el seu nom. Oblides que ell no n'ha de saber res, d'això? No pensar a agafar (alguna cosa). Oblidar un objecte. He oblidat els guants en el cotxe [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. enganxar amb saliva dejuna Unir una cosa amb una altra d'una manera molt fluixa. Adherir-se. Suava tant, que la camisa se li enganxava a la pell. Es veu que la ferida m'ha sagnat, perquè la bena s'hi ha enganxat. Agafar, atrapar, sense voler. He enganxat les faldilles de l'Anna entre els dos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar (peix) traient-lo de l'aigua. Ha pescat un congre. Pescar amb canya, al bou. Pescar en un riu. Pescar perles, coral. M'ha caigut el sarró a l'aigua, i ara miro de pescar-lo. Contreure 2 2. Pescar un refredat, pescar una pulmonia, pescar una calapàndria. Algú, copsar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desig, voluntat de fer alguna cosa. Tinc ganes de veure'l. No tinc ganes de sortir de casa, amb aquest temps. Desig de menjar. És tard, i tinc gana. Perdre la gana. Agafar gana. de bona gana Amb molt gust, volenterosament. de mala gana A desgrat, amb repugnància. donar la gana [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Haver vingut, haver tocat, a algú la seva tanda. Agafar tanda en una cua de gent que ha de fer successivament una cosa. Demanar tanda. Donar tanda. no donar tanda Parlar molt sense deixar que d'altres hi intervinguin. Sèrie d'accions o de coses que se succeeixen. Una tanda de valsos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça que, formant parell amb una altra, compon unes tisores. de tisora Que té un dispositiu que consisteix en dues peces entrecreuades i amb un eix comú com les dues peces d'unes tisores. Llit, tamboret, de tisora. fer la tisora Algú, agafar amb les dues cames el cos, el coll [...]
