FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de condecorar. Insígnia, marca d'honor, com una medalla, una creu, una cinta, etc., per a ésser portada generalment al pit, concedida en premi d'algun servei o mèrit notable. La condecoració del Toisó d'Or. Portar el pit cobert de condecoracions. Condecoracions [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Indicar o significar, especialment mitjançant algun senyal. Aquestes paraules denoten que està ressentit, denoten menyspreu. Això denota que és un presumit. Això denota que la malaltia és greu. Això denota bon temps, mal temps. Un signe, fer referència (a un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de fals. La falsedat del seu amor. La falsedat d'una acusació. És un home tot falsedat. Afirmació falsa. Dir falsedats. Ocultació o alteració maliciosa de la veritat amb la intenció de produir algun efecte jurídic capaç de lesionar els béns d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que enclou una hipòtesi. Proposició hipotètica. Admès sense prova amb vista a un raonament, per explicar algun fet. Una causa hipotètica. En gram., que designa situacions dubtoses, eventuals. Oració condicional hipotètica. Que és incert, possible [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'indigne. La indignitat de la seva conducta ha revoltat tothom. Cosa indigna. Tractar-la així és una indignitat! Exclusió d'una persona en la successió del seu causant per haver realitzat contra ell o certs parents algun dels actes il·lícits definits per la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (aigua) d'un pou. Extreure (idees, informacions, etc.) d'algun lloc, d'un autor, etc., que n'ofereix en abundància o de molt valor. M'agradaria saber d'on poua aquestes metàfores tan brillants. Han pouat aquestes dades de les darreres enquestes oficials. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Línia que guia el moviment d'una altra en la generació d'una superfície o d'una corba. Línia o norma de caràcter general que serveix de guiatge en la conducta o en l'actuació d'algú o d'algun grup. Les directrius d'un partit polític. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embrutar de merda. Les sabates s'emmerdaran si passeu pel corral. Induir (algú) a intervenir en algun negoci o afer intricat, perillós, complicat, etc. Enredar-se en un negoci o un afer intricat, perillós, etc. Hi estava d'acord però no es volia emmerdar en aquell afer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, lliscar separant-se de l'indret on volíem aplicar-la, clavar-la, etc. M'he picat els dits amb el martell perquè el clau s'ha esquitllat. Passar per algun indret esquivant la vigilància d'algú, tractant de no ésser vist, etc. Ha aprofitat que badava per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'algun dels pobles de la branca septentrional dels semites que s'establiren a l'antiga Palestina. Israelita . Jueu 1 3 . Llengua semítica parlada pels hebreus. hebreu rabínic Hebreu postbíblic, del Talmud i d'altres textos religiosos dels primers segles de la nostra era. [...]
