FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment de dansa en què el ballador i la balladora es donen la mà, alcen després les mans agafades fins al nivell del cap formant un arc amb els braços, i la balladora passa per sota fent un giravolt. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma especial que es dona a l'intradós de l'arc d'obertura d'un portal o una finestra d'una paret molt gruixuda, més alt a l'interior que a l'exterior, a fi de poder obrir els batents. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
costats, té una forma anàloga a la d'una teula. Planxa metàl·lica de forma d'arc, que es posa roent per igualar l'alçària dels plomalls de pèl dels velluts i per cremar el borrissol de les robes destinades a l'estampació, passant-les pel seu damunt. Cabal d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'allunar. Entrant en forma de segment circular que fa un costat corb en separar-se de la línia recta que va d'un vèrtex a l'altre en una figura poligonal. En nàut., arc entrant o sortint que forma algun costat de certes veles. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a les dents. Nervis dentals. Artèries dentals. Arc dental. Índex dental. Fórmula dental. Cirurgia dental. En fonèt., que s'articula amb l'àpex de la llengua en contacte o aproximació a la superfície interior de les incisives superiors. Sons [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'arrencar; l'efecte. Han fet una arrencada d'arbres. Començament d'una correguda, d'una volada, etc. Embranzida . Aquest bergantí porta una bella arrencada. Acció d'arrencar un vehicle automòbil. Naixement d'un arc, d'una volta. Inici d'un element. L'arrencada d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petita palanca amb l'extrem lliure en forma d'arc, incorporada a la part de sota de la clau de les armes de foc portàtils, que serveix per a disparar tot accionant-la amb el dit. Peça semblant a un gallet que serveix per a accionar una màquina, una eina mecànica, etc. Penell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arc que transmet part de l'empenta d'una volta de la nau central a un contrafort exterior. Suport metàl·lic, soldat a la part de fora del buc d'una nau, que sosté el final de l'eix de l'hèlice. Trossa d'una verga fixa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fusta o pedra travessera que descansa sobre els dos muntants d'una porta i descarrega la paret superior. Conjunt de tres pedres o més, sempre en nombre imparell, que clouen una obertura formant un arc pla. Partió 2. Fita que assenyala el límit d'un terreny. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Representar amb paraules escrites o dites. Descriure una contrada. Descriure un animal, una planta. Descriure els costums d'un poble. Un espectacle impossible de descriure. Traçar (una línia), seguir (una línia). Descriure un arc de circumferència que passi per tres punts [...]
