FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unitat monetària de compte emprada a Castella i posteriorment a la resta de territoris espanyols, fins a mitjan segle xix, per a valorar totes les altres monedes d'or, d'argent, de billó i d'aram. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda bizantina d'or. besant blanc Besant d'argent. Moneda d'or o d'argent semblant al besant usada a l'edat mitjana. En heràld., figura rodona i plana sempre de metall i sobre un camper de color. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metall blanc brillant, tou, fàcilment fusible, mal·leable a la temperatura ordinària, però trencadís en calent (símbol, Sn; nombre atòmic, 50; pes atòmic, 118,69). En heràld., quadrilòbul faixat ondat d'argent, d'atzur o de sinople. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb brodats d'or o d'argent. Teixit en la fabricació del qual entren fils d'argent o d'or o d'ambdós metalls, especialment teixit en què aquests fils formen una decoració sobre una tela de base de seda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vernís transparent tenyit de color groguenc que, aplicat al damunt d'una superfície metàl·lica brunyida o mat d'estany, d'argent, d'alumini, d'acer o de qualsevol altre metall de color similar, els acoloreix de manera que semblin d'or. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a un metall o als metalls, de la natura d'un metall. Un objecte metàl·lic. Una substància metàl·lica. Un mineral metàl·lic. Lluïssor metàl·lica. Un so metàl·lic. Diner en or, argent, coure, níquel, etc. en [...]
