FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prudència, prevenció, davant la possibilitat que succeeixi un fet, especialment un perill. Tenir la cautela d'assegurar els béns per perill d'incendi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'assegurar o d'assegurar-se; l'efecte. Contracte mitjançant el qual, a canvi d'una prima, pagada d'un cop o anualment, mensualment, etc., és garantit algú contra un risc. Companyia d'assegurances. Assegurança de vida. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de garantir. Mitjà amb què es garanteix quelcom. Ens cal una garantia de part d'ell. Les garanties constitucionals. Contracte accessori del principal que té per finalitat d'assegurar al creditor el compliment de l'obligació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligat segellat, cinta enganxada, etc., que manté tancat un paquet, un bagul, una porta, i es trenca en el moment d'obrir-los, usat per a assegurar que els obri només qui té l'autoritat o el dret de fer-ho. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ajuntar o assegurar provisionalment amb una costura de punts llargs o bastes (allò que s'ha de cosir després). Abans d'emprovar encara falta embastar les mànigues. L'obra, tot just l'hem embastada: hi ha feina llarga a acabar-la. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assegurar la sella, el bast o l'albarda (d'un cavall o d'una haveria) amb la cingla. No havia cinglat bé el mul. Donar cops de cingla, de xurriaques, etc., (a una bèstia). Vogar amb un sol rem posat al centre de l'espill. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Barra petita de ferro o de fusta per a diferents usos, com assegurar les finestres, penjar el capell, la roba, etc., relligar els petges d'una cadira, d'una taula. Barra de les baranes del carro, de la cadira, etc. S'agafava fort als barrons del balcó. Buscall. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assegurar (l'estiba d'una nau) omplint-ne tots els buits. Carregar (una nau) aprofitant tot l'espai de càrrega. Emplenar completament, atapeir d'articles, mercaderies, persones, etc., (un local, un vehicle, etc.). Cada dimarts abarroten la botiga de pots de confitura. Havien abarrotat l [...]