Resultats de la cerca frase exacta: 255

Diccionari de la llengua catalana
111. jurisdicció
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder legal, poder d'exercir una autoritat judicial en matèria administrativa, social, civil o criminal. jurisdicció acumulativa Jurisdicció per la qual un jutge pot conèixer a prevenció de les mateixes causes que un altre. Dret de les persones o dels organismes [...]
112. denúncia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de denunciar; l'efecte. Fer una denúncia. Document en què es deixa constància d'un fet sancionable, que serveix per a notificar-ho a l'autor del fet i a l'autoritat. [...]
113. tiara
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Barret alt que usaven els antics perses. Mitra alta cenyida per tres corones i acabada en una creu sobre una bola, que usava el papa com a insígnia de la seva autoritat. [...]
114. arxiduc arxiduquessa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Títol nobiliari que donava la casa d'Àustria als prínceps, a les princeses i a les germanes de l'emperador. Antigament, duc de més autoritat que els altres ducs. Muller d'un arxiduc. [...]
115. partisà partisana
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Militant d'un grup civil organitzat per a la lluita armada clandestina contra un exèrcit d'ocupació o l'autoritat constituïda, que utilitza la tècnica de la guerrilla. Relatiu o pertanyent als partisans. [...]
116. poderós -osa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder, que té força per a produir grans efectes, per a imposar la seva autoritat. ésser poderós d'alguna cosa Poder-la fer. No soc poderós d'oferir-vos el que em demaneu. [...]
117. requeriment
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de requerir; l'efecte. Instigació verbal o escrita feta mitjançant una autoritat pública a una persona perquè executi o s'abstingui d'executar un acte determinat. a requeriment de A petició de. [...]
118. superioritat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de superior, de més important i valuós. La superioritat de l'artilleria francesa sobre l'espanyola. Persona o conjunt de persones que exerceixen l'autoritat superior. Adreçar una sol·licitud a la superioritat. [...]
119. sobirà -ana
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pallars Sobirà i el Pallars Jussà. Que té autoritat sobre tot i tothom. Que té l'autoritat suprema dins un estat. Qui gosarà desobeir les seves ordres sobiranes... Príncep sobirà. En una democràcia el poble és sobirà. Que no és sotmès al control [...]
120. virrei virreina
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Governador d'una contrada o província en nom i amb autoritat del rei. El virrei de l'Índia anglesa. Muller del virrei. Lloctinent general de cada un dels regnes de la Corona d'Aragó. [...]
Pàgines  12 / 26 
<< Anterior  Pàgina  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  Següent >>