FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'abusar; l'efecte. Abús de poder. Abús del vi. Fer abusos en el menjar. Ningú no suportaria aquests abusos. Abús d'autoritat. Abús de confiança. Abusos deshonestos. Abús de firma, abús de signatura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de sobirà. La sobirania del rei. Autoritat sobirana. Exercir la sobirania. Qualitat del poder polític d'un estat o d'un organisme que no és sotmès a cap altre poder. Sobirania popular. Sobirania nacional. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que, per la seva autoritat, porta la veu d'una escola, d'una associació, d'un partit, etc. Persona autoritzada per una institució, un col·lectiu, un partit o un grup social, per difondre la informació que generen i respondre en el seu nom a les preguntes que se li puguin [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és el primer en autoritat, rang, importància, grau. El personatge principal guanya més que els actors secundaris. La vila principal d'una contrada. Que és el més important o considerable. El motiu principal. Aquest és el seu defecte principal. El principal d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de decidir. Les decisions de l'àrbitre. Prendre una decisió. En jur., resolució o determinació d'un jutge o de l'autoritat competent en un cas controvertit. Dispositiva . Qualitat de decidit. Obrar amb decisió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que embarga, que és un impediment. Afectació de béns o de drets a l'execució ordenada per l'autoritat judicial, conseqüència d'una condemna pecuniària, tant en la via civil com en la via penal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pot, especialment que pot molt, que té força per a produir grans efectes, per a imposar la seva autoritat. Una nació potent. Una persona potent. Una metzina potent. Tenen màquines molt potents. Un animal potent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de subordinar. Fet d'estar subordinat. Submissió a l'autoritat d'un superior. Relació que s'estableix entre dues o més frases o oracions de tal manera que l'una depèn sintàcticament de l'altra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
i que hom suposa que té una influència sobre la seva vida o la seva fortuna. Autoritat, predomini moral. Tenir una persona ascendent sobre una altra. Tenir molt d'ascendent. En bot., ajagut a la base i després redreçat. Tija ascendent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
porpra, especialment el portat com a emblema d'autoritat, especialment el portat pels emperadors romans i bizantins, pels cardenals. Dignitat imperial, cardenalícia. En heràld., esmalt neutre de coloració entre el violeta i el morat. Púrpura 2. [...]
