FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Crida, pregó, edicte, publicat per ordre d'una autoritat. Disposició de caràcter general en forma d'ordre que l'autoritat imposa directament a la població. Cartell amb què es fa públic un ban. Multa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que depèn de la jurisdicció d'un altre. Sotaposat a l'autoritat d'algú, dit especialment del bisbe sotaposat a l'autoritat d'un metropolità. Diòcesi sufragània. Pertanyent a la jurisdicció del bisbe sufragani. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privilegi, gràcia, exempció, de què frueix un cos polític, una autoritat, una persona. Les prerrogatives de la corona. Facultat important o privativa d'alguns dels poders estatals, quant a llur exercici o relació amb els altres poders. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Autoritat, domini, del senyor sobre un territori i sobre els seus habitants. Usar de cruel senyoria. Sota la senyoria dels comtes. Tractament honorífic donat al senyor, a certes persones d'alt rang. Vostra Senyoria. Vostra Senyoria Il·lustríssima. [...]
