FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre caducifoli de la família de les lauràcies, aromàtic, de fulles lobulades, flors unisexuals d'un groc verdós, anteriors a les fulles, i fruit en drupa de color blau fosc, sobre un peduncle vermellós, originari de l'Amèrica del Nord, del qual s'aprofita la fusta i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
salabroses i fins i tot dolces (Syngnathus abaster). agulleta espinosa Peix de la família dels singnàtids, amb petites espines sobre les plaquetes dèrmiques, d'uns 20 centímetres de llargada, de color blau, que viu a alta mar (Syngnathus phlegon). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gàlbuls rogencs i fibrosos, que es fa a les brolles i màquies i als sòls rocosos o arenosos de les terres mediterrànies (Juniperus phoenicea). savina de muntanya Savina que creix en forma de mates ajagudes, de vegades força grans, amb els gàlbuls de color blau negrós, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancat de vitalitat. Estàs apagat, què et passa? Avui et veig molt apagada. Veu apagada. Mirada apagada. Ulls apagats. De to esmorteït i mat. El vestit era blau fosc, amb uns brodats grocs i vermells, de tons apagats. Somort i continu, s'aplica a un so. El so apagat de la mar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels escòmbrids, de cos de secció circular, fusiforme, molt robust, que pot atènyer 300 centímetres de llargada i superar els 500 quilos de pes, amb el dors blau fosc, els flancs grisencs i el ventre argentat, amb el peduncle caudal prim, de vida [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels escòmbrids, fusiforme, de 30 a 40 centímetres de llargada, amb el dors blau verdós marbrejat amb nombroses línies transversals, negres i sinuoses que no sobrepassen la línia lateral, els flancs i el ventre de color blanc argentat, sense taquetes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. pèsol d'olor Herba de la família de les papilionàcies, enfiladissa, de tiges alades, fulles amb un parell de folíols ovats o el·líptics, terminades en circell, i flors oloroses purpúries o d'altres colors, blanc, rosa, violaci o blau, originària de la Itàlia [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Revestir d'una capa de color. Pintar les portes d'una casa, els ferros d'una reixa. Pintar de blau, de vermell. Pintar-se les ungles. Maquillar. Pintar-se la cara, les pestanyes, els ulls. Representar en una superfície per mitjà de colors. Pintar un paisatge. La imatge dels objectes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Color indefinit que prenen amb l'ús certes peces de vestir que de noves eren negres. color de gos com fuig Color de catxumbo. color de merda d'oca Color groguenc. color espectral Color de l'espectre solar. Els colors espectrals són el vermell, l'ataronjat, el groc, el verd, el blau, l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Liana caducifòlia de la família de les papilionàcies, de tiges robustes, fulles pinnaticompostes, flors d'un blau violeta o blanques, en grans raïms pènduls, i llegum pilós, originària de l'Àsia oriental i cultivada en pèrgoles i murs (Wisteria sinensis [...]
