FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afectat per una calor excessiva. Va arribar tot acalorat. Que es desenvolupa amb vehemència, s'aplica a una disputa, a una conversa, a un debat. Mantenien una discussió acalorada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metall de transició de la família del platí, molt refractari a l'acció de la calor i dels àcids (símbol, Ru; nombre atòmic, 44; pes atòmic, 101,07). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer agafar peresa (a algú). Aquesta calor m'empereseix de tal manera, que no faig res en tot el dia. Agafar peresa. Si no comença a treballar aviat, s'emperesirà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sensació produïda per la pèrdua de calor. Dona'm l'abric, que tinc fred. Fa estona que sento fred. Temps fred. Fer fred. Els freds de l'hivern. Un fred tardà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'ha dessecat per l'excés de sol, per la falta d'humitat. Fruita pansida per la calor. Mancat de delit, de bon humor. Animeu-lo, que el veig molt pansit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sotmetre (un aliment) a temperatures controlades i relativament suaus per tal de destruir-ne els gèrmens patògens sensibles a la calor i millorar-ne la conservació, sense alterar les qualitats organolèptiques i nutritives. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de dilatar o de dilatar-se; l'efecte. La dilatació dels cossos per la calor. La dilatació del cor, dels pulmons. Una dilatació d'estómac. Dilatació cúbica, superficial, lineal. Coeficient de dilatació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(energia, calor, electricitat, etc.) per a fer-les servir en un moment donat. Conferir (dos o més càrrecs o funcions) a una mateixa persona. Imputar (algun delicte o falta). La gent li acumula moltes malifetes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer ascendir a un nivell més alt. Apujar el cap, els braços. Apujar-se l'ala del capell. Apujar-se les mànigues. Apujar-se el coll de l'abric. Fer que (un fogó, una estufa, etc.) faci més flama, més calor, etc., que (un so) sigui més fort. Apuja la [...]
