FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer dolç. Endolcir una beguda amb mel, amb sucre. Endolcir la roba, la llana. Tornar-se dolç. En madurar, les figues s'endolceixen. La tarda s'endolceix i fa de bon caminar. endolcir la pena (o la solitud, etc.) Fer-la més passadora, assuaujar-la. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Considerat convenient per a un fi, un propòsit. És la persona més indicada per a aquesta feina. Trobo molt indicat que facis aquest curs. Caminar està indicat en cas d'embaràs. No m'han donat el medicament indicat i em trobo pitjor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir amb veles (un indret) per resguardar-lo del sol, de la intempèrie. Envelaren i empal·liaren la plaça. Desplegar les veles (d'un vaixell, d'un molí). envelar-li Anar-se'n, començar a caminar. A les cinc de la matinada ja li hem envelat cap a Felanitx. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aptesa a fer instintivament, maquinalment, alguna cosa. Caminar d'esma. No tenia ni esma de menjar. Després de la notícia, no va tenir ni esma de parlar. perdre l'esma Perdre la facultat de l'orientació, de saber per on es va o què es fa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument format per un enreixat de cordes molt tibants situat dins un marc ovalat proveït de mànec, utilitzat per a colpejar la pilota o el volant. Estri semblant al cos d'una raqueta que se subjecta al calçat i serveix per a caminar per la neu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cavall o altre quadrúpede, anar al trot. Cavalcar en un cavall o altra muntura, que va al trot. Caminar molt de pressa, moure's insistentment d'un lloc a l'altre, treballar afanyosament. Com camina!; l'he volgut seguir, i m'ha fet trotar! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pal proveït a certa altura d'un banyó o d'una anella per a posar-hi el peu, el qual, lligat a la cama o agafat amb la mà i el braç i formant parell amb un altre, serveix per a caminar per llocs pantanosos sense mullar-se o per a participar en certs espectacles populars. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doblegar, fer sucumbir, sota un pes, sota una càrrega excessiva. El sac l'aclaparava i a penes podia caminar. Aclaparar un roure. Aclaparar el poble amb impostos. Aquella desgràcia l'havia aclaparat. Les penes que l'aclaparen no es poden comptar. Consoleu-lo perquè no s'aclapari [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embrutar de fang. Vaig caure, i em vaig enfangar totes les mans. Les botes s'han enfangat de caminar per aquests viaranys. Algú, ficar-se en un afer del qual no pot sortir. M'he ben enfangat en aquesta inversió: no sé pas com me'n sortiré. S'ha enfangat en el vici. Ficar dins el [...]
