FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cèrcols de fusta o ferro, que serveix per a guardar i transportar vi i altres líquids, especialment de capacitat superior a quatre cargues. Una bota de vi, de vinagre. Una bota de sis cargues. Carro de la bota. semblar una bota [o semblar una bota de set cargues] Algú, ésser molt gros [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup molt nombrós de fongs, en bona part derivats dels ascomicets, que han perdut la capacitat de reproduir-se sexualment, molts dels quals són saprotròfics, i d'altres paràsits sobre plantes, animals i fins l'espècie humana. Individu d'aquest grup. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mesura de capacitat per a líquids, especialment oli i vi, de valor variable, sovint equivalent a la quarta part d'1 barraló o a 8 porrons. Moneda amb valor d'un quart de la unitat d'algunes monedes, especialment del pacífic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder o capacitat de combinació d'un element mesurat pel nombre d'àtoms d'hidrogen, d'un metall alcalí o de fluor, amb què es combina un àtom del dit element o pel qual pot ésser substituït en un compost. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capacitat de certs organismes d'elaborar vitamines mitjançant transformacions metabòliques a partir de factors previtamínics prèviament obtinguts del medi. Sistema de nutrició de certs vegetals en què el desenvolupament solament es produeix amb la incorporació de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Homínid de cos robust, mans grans, cap ample, nas pla i celles prominents, amb capacitat cranial superior a la de l'home actual, que poblà Europa i l'oest d'Àsia fa entre cent mil i quaranta mil anys (Homo neanderthalensis). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Homínid extingit, d'aspecte similar als humans actuals però més baix, de capacitat cranial inferior i de mandíbula prominent, capaç de fabricar estris i usar el foc, que visqué a Àfrica, Europa i Àsia de principis a mitjan plistocè (Homo erectus). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Falta de to muscular i de la tensió o del vigor normal dels òrgans. Pèrdua o falta de la capacitat de contracció d'un teixit orgànic normalment contràctil. Atonia gàstrica. Atonia biliar. Apatia 2. La crisi ha portat el país a una atonia generalitzada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells capbussaires de l'ordre dels podicipediformes, de mida mitjana, potes lobulades i plomatge molt destacat en època de zel, que presenten una tendència a l'atròfia de la capacitat de volar, a la qual pertanyen els cabussons. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relació matemàtica entre les variables de sortida i d'entrada en un sistema o servosistema. Mesura de la capacitat d'una substància per a transmetre la radiació electromagnètica, expressada com la relació entre el flux de radiació transmesa i el flux de [...]
