FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'està o roman en un lloc. d'un lloc estant Estant en aquell lloc. Veure el carrer del sofà estant. Sentir el timbre de la cuina estant. De dalt estant el poble sembla ben petit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cosa que resulta pesada i fastijosa de fer, d'escoltar, de suportar. Quina murga! No em vinguis amb murgues! Grup de músics que toquen malament. Se senten sons i músiques d'una murga que venen del carrer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de numerar; l'efecte. Canviar la numeració de les cases d'un carrer. Art d'expressar tots els nombres amb un nombre limitat de mots i de signes. Numeració parlada. Numeració escrita. Numeració decimal. Numeració aràbiga. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inscripció breu que, impresa o pintada sobre un suport, es posa en un lloc visible per a informar el públic. El rètol d'una botiga. Els rètols d'un carrer. Etiqueta que es posa a un objecte. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Extensió de l'un extrem a l'altre d'una cosa, del començament a l'acabament. La llargada d'un carrer, d'una carretera, d'un riu. L'armari de la botiga té prop de vuit metres de llargada. La llargada d'un setge, d'una guerra. La més gran de les dimensions d'una cosa o figura [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que evacua pets amb freqüència. Petit de mena i de raça indefinida, s'aplica a un gos. Un gos petaner de carrer m'ha seguit fins a casa. Han adoptat un petaner de pèl marronós i potes curtes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Casa on es dona allotjament i menjar a un grup reduït de persones per un preu convingut. Estic en una dispesa del carrer del Carme. Paga la meitat del sou de dispesa. estar a dispesa Residir en una dispesa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar terme (a alguna cosa), acabar-la. Cal terminar les discussions. Formar la darrera part (d'alguna cosa). La síl·laba que termina un mot. Tenir terme, acabar. Allí termina el carrer. Un mot que termina en r muda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rendir-se a un sentiment, a una obligació, a una opinió, accedir. Mai no consentí a llurs precs. Consento a pagar, però que no constitueixi precedent. Qui calla, consent. Permetre, tolerar. Es passa el dia jugant al carrer: no sé com els seus pares li ho consenten. No [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Extrem més baix, part inferior, fons. De la ciutat, recorda d'una manera especial el capdavall de la Rambla. Són al capdavall de la baixada. De sobte, del capdavall del carrer surt un brunzit. Començarem el recorregut pel capdavall del passeig. Si seguim aquest carrer, al capdavall [...]
