FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de riure. No poder-se aguantar la rialla. Les rialles que feien se sentien del carrer estant. Va comparèixer amb la rialla a la boca. Ara tot són rialles; però ja vindrà que no riureu. De les rialles venen les ploralles. fer la mitja rialla Somriure1 1. rialla [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Joc en què els participants, corrent a cavall, intenten d'enfilar amb una llança, una canya, etc., una anella penjada. Joc de carrer en què els participants, passant corrent, intenten de pescar amb un bastó proveït d'una punxa, amb una badoquera, etc., fruita que hi ha [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Línia segons la qual cal fer una alineació. Encara no han marcat el nou alineament del carrer. Operació de política econòmica per la qual un estat adopta mesures paral·leles a les preses per d'altres estats o a les decidides per organismes econòmics internacionals [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de veïns d'un poble, d'un barri, d'un carrer. Conjunt de les persones que viuen prop d'on hom viu. Grup de cases de camp o d'altres habitatges units o relativament propers entre ells que constitueix un petit nucli de població. Subdivisió administrativa de la parròquia [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Distància de costat a costat. Han mesurat l'amplada del carrer. L'amplada de pit d'una persona. La més petita de les dimensions d'una figura plana qualsevol, formant angle amb la més gran o llargada. Extensió 3 . L'amplada del mar. amplada de banda Diferència entre els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer moure oscil·lant a un costat i a l'altre de la posició d'equilibri. El vent balancejava les barques. No et balancegis tant! Moure's oscil·lant a un costat i a l'altre de la posició d'equilibri. La nau, com balancejava! El vaig veure que anava carrer avall balancejant. Les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Setze més un. Té disset anys. Una distància de disset quilòmetres. Nombre natural que segueix el setze, 17. Nou més vuit fan disset. El que fa disset en una sèrie numerada. El segle xvii (disset). El quilòmetre 17. Viu al 17 del carrer Major. Xifra que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caminar endarrere. Va fer que la mula reculés un parell de metres. Tornar endarrere. El carrer no tenia sortida i van haver de recular. Cedir en l'acció, en els propòsits. Mentre disposi de diners, no recularé pas en el meu projecte. Retardar, portar a una època [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, venir-se a posar entre cames (d'algú) impedint-li o dificultant-li la marxa. Aquests buscalls al mig del carrer entrebanquen els vianants: tots hi ensopeguen. Mil obstacles havien vingut a entrebancar la realització d'aquesta empresa. Algú, topar, trobar-se amb quelcom que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cançó. Ensenyar de llegir. Ensenyar a cuinar. Instruir (algú). Ensenya els fills del comte. Indicar 1. Ensenyeu-nos el camí, el carrer, la casa. Mostrar, deixar veure. Ensenya'ns el rellotge que t'ha regalat ton pare. Porta unes mànigues tan curtes, que ensenya tots els [...]
