Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 658

Diccionari de la llengua catalana
91. arraïmar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aplegar-se formant com un raïm. Els amotinats s'arraïmaven davant la casa. [...]
92. borderia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet d'ésser bord. Casa de beneficència on els bords eren recollits. [...]
93. casatinent
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que té casa en un poble i és cap de família. [...]
94. enllustrar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Començar de fer-se fosc. Quan ja s'enllustrava, arribà a la casa. [...]
95. esmaperdut -uda
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha perdut l'esma. Caminà esmaperduda fins al portal de casa. [...]
96. inquilinat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arrendament d'una casa per a viure-hi. Lloguer que paga un inquilí. [...]
97. matiné
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vestit llarg femení usat per a estar per casa especialment al matí. [...]
98. mestressejar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer les tasques, exercir les funcions, pròpies d'una mestressa de casa. [...]
99. nunciatura
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càrrec o dignitat de nunci del papa. Casa on resideix el nunci. [...]
100. peculi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Diner que particularment té cadascú. Havia pagat la casa del seu peculi. [...]
Pàgines  10 / 66 
<< Anterior  Pàgina  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  Següent >>