Resultats de la cerca frase exacta: 277

Diccionari de la llengua catalana
131. sorollar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa que no està ben fixada, moure's. Em sorolla una dent. Una cosa sacsejada, oscil·lar. Durant el terratrèmol, sorollaren totes les cases. Quan passa un camió, sorollen tots els vidres de la casa. Fer sorollar. Fer caure les flors d'un arbre sorollant-lo. [...]
132. daltabaix
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De dalt d'una cosa fins a baix, a terra. Estava enfilat a l'armari i va caure daltabaix. Esdeveniment calamitós, que capgira totalment l'ordre de les coses, que produeix la ruïna d'una fortuna, d'un afer, d'un establiment. Gran escàndol, avalot, baralles. [...]
133. destil·lar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, deixar caure a gotes (un líquid o suc que s'hi produeix). L'arbre que destil·la l'encens. Heu destil·lat en el seu cor el verí de l'enveja. Vaporitzar la part volàtil (d'una substància líquida o sòlida) i condensar-la per refredament. [...]
134. esllavissar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una massa de terra, de rocs, etc., desprendre's i caure d'un marge, d'un vessant, d'un cingle, d'un mur, etc., lliscant. Les pedres s'esllavissaren sobre el camí. Va esllavissar-se un tros de marge. El coixí s'esllavissava i queia del llit. [...]
135. arruïnar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer caure (una construcció), convertir-la en una ruïna. L'enemic hi feu grans destrosses, i el temps l'ha acabat d'arruïnar. Causar la ruïna (d'algú o d'alguna cosa). La guerra l'ha arruïnat, ha arruïnat moltes indústries. Si segueixes per aquest [...]
136. esclafar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rompre per una pressió forta, per un xoc violent. Esclafar nous, ametllons, avellanes. Esclafar algú contra la paret. Esclafar un adversari en una discussió, en un combat. La síndria va caure a terra i es va esclafar. Duia un barret fort, que es va esclafar amb el cop.  [...]
137. temptació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que tempta. Resistir a la temptació. Pregueu demanant de no caure en la temptació. Les temptacions de sant Antoni. Atracció, desig, curiositat. M'agafen temptacions d'esquinçar-lo. No vaig poder resistir la temptació d'obrir els regals abans d'hora. La teva [...]
138. xapó 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Joc de billar que es juga en una taula gran amb forats en els quatre angles, en el centre de la qual es planten en quincunci cinc bitlles petites i en què es marquen punts pel fet de ficar una bola en un forat o fer caure bitlles. [...]
139. ploure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caure l'aigua dels núvols en gotes. Ahir va ploure tot el dia. Comença a ploure. Sembla que vol ploure. No para de ploure. Aquest vent farà ploure. Ploure a claps. fer com qui sent ploure Obrar sense fer cas del que es diu. fer tronar i ploure V. tronar. ploure a bots i [...]
140. desplomar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre la posició vertical (a una paret, a una façana, a un objecte dret, etc.). Una paret, una façana, un objecte dret, etc., perdre la posició vertical. L'espantall es desplomà amb un terrabastall de canyes. Caure a plom. Unes roques grosses amenacen de desplomar-se [...]
Pàgines  14 / 28 
<< Anterior  Pàgina  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  Següent >>