FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les gencianàcies, de floració primerenca, de fulles lanceolades, la majoria en roseta basal, i flors solitàries d'un blau viu, amb un tub cilíndric i cinc lòbuls ovats estesos, que es fa a les pastures de muntanya (Gentiana verna). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre o gran arbust de la família de les rosàcies, de fulles coriàcies, estretament oblongues i dentades, flors verdoses inconspícues i fruit format per cinc fol·licles, originari dels Andes centrals, d'escorça rica en saponina, emprada com a succedani del sabó [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha estat tancat. He trobat la porta tancada. Encara és tancat, no obren fins a les cinc. Tancat per reformes, per defunció. Inaccessible, impermeable a noves idees, a nous corrents ideològics. Que s'emet amb un grau d'oclusió superior a altres emissions fonemàtiques. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Compost heterocíclic aromàtic, de molècula constituïda per un anell de cinc baules una de les quals és un àtom de sofre, que ocorre en el quitrà de carbó, en el petroli i en el benzè de grau tècnic, emprat com a solvent similar al benzè. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies herbàcies, enfiladisses o reptants, de fulles peltades, flors irregulars i vistoses, amb el calze esperonat, cinc pètals i vuit estams, i fruit en esquizocarp, pròpia de l'Amèrica del Sud, a la qual pertany la caputxina. Individu d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pila de brases. Han fet un foc molt gran: encara hi ha un braser que un no pot acostar-s'hi de cinc passes. Recipient de metall en què es posen brases, usat per a escalfar les habitacions. En heràld., flames que envolten la figura de la salamandra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, majoritàriament petits arbustos o mates, de fulles simples, flors regulars amb cinc pètals, generalment arrugats dins la poncella, promptament caducs, estams nombrosos i fruit en càpsula, molt característiques de la regió [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir amb veles (un indret) per resguardar-lo del sol, de la intempèrie. Envelaren i empal·liaren la plaça. Desplegar les veles (d'un vaixell, d'un molí). envelar-li Anar-se'n, començar a caminar. A les cinc de la matinada ja li hem envelat cap a Felanitx. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, generalment herbàcies, de fulles oposades, les basals sovint formant una roseta, flors amb quatre o cinc peces per verticil i corol·la gamopètala i fruit generalment en càpsula, a la qual pertanyen les gencianes i l'herba de Santa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que inclou herbes i arbustos de fulles sovint glanduloses, flors irregulars amb la corol·la tubulosa de cinc pètals i fruit en càpsula o núcula, pròpies de l'Àfrica, l'Àsia sud-oriental i Oceania, a la qual pertany el [...]
