FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Home, dona, del camp. Els pagesos del Vallès. Persona que es dedica al conreu de la terra. Una casa de pagès. A pagès endarrerit cap anyada no li és bona. pagès de remença A l'edat mitjana, pagès adscrit a un mas o a terres que només podia abandonar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de la soca d'un arbre o d'un arbust coberta per la terra, de la qual arrenquen les arrels. Soca grossa i seca destinada a ésser cremada. rabassa morta Contracte de conreu emfitèutic establert com a cessió d'un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició que el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
menjar en amanida (Portulaca oleracea). verdolaga de conreu Verdolaga d'una raça tota ella més grossa i de tiges dretes, que es cultiva de vegades com a hortalissa (Portulaca oleracea ssp. sativa). verdolaga de flor gran Herba de la família de les portulacàcies, de fulles carnoses [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
promesa [o terra de promissió] Terra promesa per Déu als israelites en l'Antic Testament. Material bla de la crosta terrestre aprofitat per a l'agricultura. Conrear la terra. Una terra sorrenca, argilosa. Terra de conreu, de sembradura. Terra grassa, prima. Terra de secà. Terra negra fa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fulles molt dividides i capítols semblants als d'una margarida, molt freqüent en camps de conreu, llocs ruderals i prats secs (Anthemis arvensis). camamilla de Maó [o camamilla de la Mola] Espernallac d'una varietat baleàrica, molt aromàtica. camamilla de mar Camamilla de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
flor gran Herba de la família de les umbel·líferes, de fulles molt dividides, flors blanques, amb els pètals del marge de la umbel·la molt grossos, i fruit amb agullons poc gruixuts, que es fa als camps de conreu i als erms pedregosos (Orlaya grandiflora). cospí [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el niu a terra en camps de conreu o herbassars (Circus pygargus). esparver d'espatlles negres Ocell de la família dels accipítrids, d'uns 33 centímetres de llargada, rar a les nostres contrades (Elanus caeruleus). esparver d'estany Ocell de la família dels accipítrids, de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tartera Talpó que viu a l'alta muntanya, en indrets molt pedregosos (Chionomys nivalis). talpó dels prats Talpó que viu en grups, en els camps de conreu i en els prats alpins dels Pirineus (Microtus arvalis). talpó muntanyenc Talpó que viu en zones humides i boscos clars [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
1. Col·locació dels caçadors i dels ormejos en disposició de caçar. Ostentació que es fa d'alguna cosa. És ric i en fa parada. Tros de terra de regadiu per al conreu. [...]
