FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
valors aspectuals o modals que no figuren en el paradigma de la conjugació del verb. perífrasi literària Figura retòrica que expressa el contingut d'un mot per mitjà d'altres, per evitar l'ús d'aquell amb una finalitat embellidora o eufemística. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'allò que l'orador ha afirmat en la proposició. Document que renova el contingut jurídic d'un acte anterior per tal de fer-lo vigent. Sagrament d'algunes confessions cristianes destinat a fer davallar l'Esperit Sant sobre el cristià per confirmar-lo en la gràcia del baptisme. En [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
obres. Doctrina lingüística aplicada a l'estudi exclusiu de la forma, entesa com a expressió, i de la qual és rebutjat el contingut. Conjunt de mètodes analítics que descomponen una forma lingüística complexa en d'altres de més simples mitjançant l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de la informació, innovació que conté un missatge. Indagació o constatació jurídica i legal d'un fet o d'un delicte. Conjunt de les proves que resulten de l'examen de documents i de testimonis presentats davant un tribunal. En inform., contingut d'una o més dades [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
retòrica. Que mira d'obtenir un efecte particular sobre l'ànim de l'oïdor o del lector. Figura retòrica. Expressió retòrica. Artificiós, formulari, sense sinceritat, sense contingut. Manera de parlar o d'escriure ampul·losa i buida. Abundància de paraules, sobretot [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de signar; l'efecte. Nom d'una persona que aquesta escriu al peu d'una carta, d'un rebut, etc., per certificar que n'és l'autor o que n'aprova el contingut. Identificació personal en l'entorn informàtic. Senyal que es posa en un llibre, en un document, etc., per indicar la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capgirar, tombar, (un receptacle) de manera que es buidi el seu contingut. Són vagonetes que es descarreguen trabucant-les. Han trabucat el tinter, i s'ha vessat tota la tinta. La Revolució Francesa va trabucar els valors de la societat. La tassa es trabuca i el cafè s'escampa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit comestible. Menjar fruita. Fruita confitada. fruita seca Fruit comestible d'alguns arbres o plantes, generalment tancat en una closca dura, ric en oli i amb un baix contingut en aigua. La fruita seca és molt rica en àcid oleic. Les nous i les panses són fruites seques [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estructura en forma de bossa closa que envolta un organisme microscòpic. Organisme microscòpic contingut en aquesta bossa. Producció patològica en forma de bossa closa, proveïda de coberta, que conté una substància líquida o semilíquida. quist dermoide [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure sang (a algú) obrint-li una vena. Sagnar un malalt. Donar sortida en tot o en part al líquid contingut (en un receptacle) obrint-li camí. Els dos forats per on pot sagnar-se el safareig. Desprendre, perdre, degotar, etc., sang. La ferida li sagna. Sagnar pel nas. La carn era [...]
