FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Presumir, per algun indici o aparença, que algú és culpable. Ell era el lladre, i ningú no en sospitava. Desconfiar . És un home recelós que sospita de tothom. Presumir, per algun indici o aparença, (alguna cosa, especialment no bona). Tots sospitàvem que era [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de reincidir; l'efecte. Circumstància agreujant de la responsabilitat penal, que es produeix quan el culpable d'un delicte ha estat condemnat per un delicte anterior. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no fa mal. L'anyell és un animal innocent. Un remei innocent. Una xerrameca innocent. Que no ha fet el mal, exempt de culpa. És innocent o culpable? D'aquesta malifeta, n'és ben innocent. Fou condemnat essent innocent. Es va vessar sang innocent, de gent que no havia fet cap mal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'herència) d'una persona a qui correspongui. Deferir l'herència per la mort del causant. Denunciar (el culpable) a una autoritat. Cedir (alguna cosa) per condescendència. Cedir per respecte o consideració, condescendir respectuosament. Jo defereixo a la seva edat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assenyalar com a culpable. L'acusen d'haver robat la caixa. Tots l'acusen de negligència. Declarar-se culpable. M'acuso d'haver mancat al reglament. Exercir una acció penal (contra algú). Palesar, denunciar (alguna cosa), donar-ne indici. Aquests seus actes acusen la seva [...]