Una persona catòlica, reconèixer o declarar voluntàriament (els pecats) a un sacerdot a fi de rebre l'absolució. Confessar un pecat. Coneixent que es moria, demanà per confessar. Confessar-se d'un pecat. Confessar-se culpable d'orgull. En la quaresma dejunem i ens confessem [...]

. Ell mateix s'ha descobert. Aquest dibuix, el faré jo mateixa, no ajudada o assistida de ningú. Precisament tal cosa, no altra que, àdhuc. Els mateixos botxins ploraven. Propi i no d'altri. Ell és el culpable, el seu mateix pare ho reconeix. Dansa popular mallorquina semblant [...]

, de clar, judici. a judici de Segons el judici de. A judici de tothom, tu ets el culpable. Acte o procés mental mitjançant el qual s'atribueix un predicat a un subjecte, s'afirma o es nega una relació entre dos o més termes. judici analític Judici que és ver en virtut [...]

propòsit de fer-la. voler i doler Tenir desig i por d'una cosa al mateix temps. Admetre com a veritable. Ara jo vull que hagi estat així com dius: no per això ets menys culpable. sigui com vulgui Tant si és una cosa com si és l'altra. Una cosa, exigir. Aquesta ofensa vol una [...]

article molt demanat, que troba molts compradors. Demanar un augment, una gratificació. L'altre venedor, de la mercaderia, en demanava molts menys diners. Demanar un servei, un favor, una recompensa. Demanar perdó, gràcia, quarter. Demanar el càstig del culpable. Demanar [...]

'ell si no compleix la seva paraula! Serveix per a adjuntar a un adjectiu: Un terme que en completa el sentit. És un home ple de prejudicis. Una acció digna de lloança. Encara està dejú de dir-me res. Àvid de plaers. Desitjós de complaure'l. Culpable d'un crim. El nom [...]