FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels muscicàpids, d'uns 19 centímetres de llargada, el més gran dels moixons palustres, que sovint pot ésser observat dalt dels canyissos (Acrocephalus arundinaceus). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Barra de ferro que va de dalt a baix de la porta i la subjecta en fer que els extrems s'introdueixin en unes bagues, en uns ulls, etc., del bastiment. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Barreta de ferro o de fusta col·locada a la cara de dalt de les bigotes superiors, en què es trinquen els obencs per subjectar-los a distàncies convenients i evitar que s'entregirin. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té forma d'ala. Apòfisi lateral de l'esfenoide. Os situat al dalt de la boca darrere el paladar en certs vertebrats inferiors. Relatiu o pertanyent a la pterigoide o al pterigoide. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Recipient de base circular, de fusta, de zenc o d'altres materials, més estret de baix que de dalt. Clot petit situat al costat del cup on passa el vi separat de la brisa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'està o roman en un lloc. d'un lloc estant Estant en aquell lloc. Veure el carrer del sofà estant. Sentir el timbre de la cuina estant. De dalt estant el poble sembla ben petit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbust o petit arbre de la família de les euforbiàcies, de fulles molt grosses, llargament peciolades, peltades, palmatipartides i amb els segments irregularment dentats, flors en panícula vermellosa, les masculines a dalt, les femenines més avall, i fruit en càpsula [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El falcó, l'esparver, etc., caçar (la seva presa). Els gossos han afalconat deu conills. El gat va afalconar la rata. Envestir abrivadament. Burlar-se d'algú amb ironia. El noi, enfilat dalt d'un lledoner, s'afalconava del pagès. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En tip., columna. Regle que es posa al motlle de dalt a baix per dividir la plana en columnes. Espai en blanc, filet o vinyeta amb què són separades les columnes de text d'una pàgina. Línia vertical de la verjura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cruixit de les dents en fregar les de dalt amb les de baix. Soroll aspre que es produeix en refregar dues superfícies dures l'una contra l'altra. La clau era rovellada i girava dins el pany amb escarritx. Esquitx. [...]
