FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La femella d'un animal vivípar, formar i desenvolupar (l'embrió) en les seves entranyes fins al moment del part. Formar i desenvolupar (idees, projectes, sentiments, obres). Era un projecte que es gestava des de feia temps. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gènere extingit de mamífers proboscidis semblants a l'elefant i al mamut, però amb els queixals coronats de puntes còniques i dues defenses desiguals a cada maxil·lar, que visqueren des del miocè fins a principis de l'holocè. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que vessa. Aigües vessants. Aiguavés 1 . Coster que uneix el tàlveg i la carena o la base amb el cim d'una muntanya. Faceta, aspecte. Aquest tipus de problemes sempre es pot atacar des de vessants diferents. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Edifici fortificat que servia de residència a un rei o príncep. Part de la coberta d'una nau, des de l'arbre mestre fins a popa. Caseta situada al centre de la coberta d'un vaixell de propulsió mecànica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cambra petita d'una nau on pot dormir algun tripulant o algun passatger. Petita cambra o espai aïllat des d'on hom acompleix alguna operació. Cabina de comandament d'una aeronau. Cabina de projecció. Cabina telefònica. Caseta de banys. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ajagut tot llarg, especialment sense sentits. D'un cop de puny, va deixar el jugador de l'equip contrari estès. Part estesa d'una cosa. Llargada de l'ordit que va des del pinte fins al catxapit de darrere. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre de protozous rizòpodes, proveïts d'una closca calcària, quitinosa o aglutinada, formada per una o diverses cambres, amb forats diminuts, d'hàbit de vida principalment marí, coneguts des del cambrià fins a l'actualitat. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Subordre de rèptils sauropterigis, de cap petit, coll molt llarg, cos ample i aplanat i amb quatre potes adaptades per a nedar, d'hàbit depredador, que visqueren als mars des del triàsic fins al cretaci. Individu d'aquest subordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al riu Ural o als Urals. Família de llengües parlades des de les costes de Noruega fins a la Sibèria central i als països bàltics, a Hongria i als Urals. Relatiu o pertanyent a l'uralià. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trastorn del neurodesenvolupament que es manifesta des de la primera infància, caracteritzat per un dèficit persistent en les habilitats socials i comunicatives no atribuïble a un retard del desenvolupament i també per patrons de comportament, interessos o activitats restringits [...]