FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un grup de tribus ameríndies habitants de les Petites Antilles i les costes veïnes. Relatiu o pertanyent als caribs. Grup de llengües ameríndies propagades des de la zona central de l'actual Brasil. Relatiu o pertanyent al carib. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies paràsites, de tija en gran part subterrània, fulles esquamoses i inflorescència claviforme, esteses des del Mediterrani a les zones estèpiques de l'Àsia central, entre les quals hi ha la magraneta de corb. Individu d'aquesta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta anual de la família de les cucurbitàcies, ajaguda i proveïda de circells, aspre al tacte, de fulles arrodonides i lobades, flors grogues i fruit comestible, originària de l'Índia i cultivada des de temps molt antics (Cucumis sativus). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tercer dia de la setmana. Són fora des de dimecres. dimecres de cendra Dia d'inici de la quaresma, en què es beneeix i s'imposa cendra als fidels, com a signe penitencial. El carnaval s'acaba el dimecres de cendra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que procedeix per factors. Anàlisi factorial. Intel·ligència factorial. Relatiu o pertanyent a un factor matemàtic. Producte dels nombres enters consecutius des de l'1 fins a un nombre donat. 1 × 2 × 3 × 4 és la factorial de 4. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Jugada del joc del monte en què s'apunta a tres cartes contra una. Trampa, engany. No em vinguis amb martingales. Corretja que porta el cavall ensellat, que va des de la cingla fins a sota la gola del cavall. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell en forma de gran para-sol confeccionat amb un teixit molt resistent que, deixat anar des d'un punt elevat, es desplega i permet de reduir notablement la velocitat de descens o de caiguda d'un cos dins l'atmosfera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda encunyada a Castella des del segle xv fins al xix, amb un valor de quatre maravedisos. Unitat de valor de les monedes d'aram batudes al segle xix per a circular a Catalunya. Diners. No puc viure sense quartos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit capsular allargat, bicarpel·lar, que s'obre en dues valves tot conservant un septe medial generalment prim i translúcid. Moneda romana d'argent encunyada des de l'època de Constantí el Gran, també encunyada pels bizantins i per alguns pobles bàrbars. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a un sínode. Relatiu o pertanyent al temps que necessita un cos del sistema solar per a tornar a la mateixa posició respecte del Sol des del punt de vista d'un observador terrestre. Període sinòdic. Revolució sinòdica. [...]