Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 512

Diccionari de la llengua catalana
211. torpede
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arma submarina autopropulsada que es llança contra un objectiu naval, inclòs un submarí, des de vaixells de superfície, submarins o aeronaus. Mina submarina. torpede humà Submarí de dimensions petites, amb un o dos tripulants, equipat amb un torpede. Tremolosa1. [...]
212. vol
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
des que s'alça de terra fins que torna a posar-s'hi. Venir d'un vol del bosc al colomar. en un vol [o d'un vol] Molt de pressa. Hi anem en un vol i tornem. Distància o espai recorregut per una aeronau des de l'envol fins a l'aterratge. La durada del vol és de dues hores. Conjunt d [...]
213. aguait
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'aguaitar. estar a l'aguait [o posar-se a l'aguait, o posar-se en aguait] Estar atent a alguna cosa. Parany . Els aguaits del diable. Instal·lació des d'on hom pot observar animals, sobretot ocells, sense molestar-los ni ésser vist. [...]
214. avantbraç
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part del braç que va des del colze al puny. Els ossos de l'avantbraç són el cúbit i el radi. Part de l'extremitat anterior dels quadrúpedes que va del colze al genoll. Peça de l'armadura corresponent a l'avantbraç. [...]
215. avantguardisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de corrents estètics que, des del començament del segle xx, propugnen en les arts i en la literatura l'experimentació i la innovació temàtiques i formals i la revolta contra les idees i els costums de la societat i la cultura dominants. [...]
216. demora
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estona de més que es triga a realitzar una cosa. La tenia preocupada tanta demora en la seva resposta. Tardança en l'acompliment d'una obligació des que és exigible. En nàut., angle que forma el meridià amb la visual a un objecte. [...]
217. enfosquiment
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'enfosquir o d'enfosquir-se; l'efecte. enfosquiment al limbe Enfosquiment aparent del disc solar, creixent des del centre cap a la vora pel fet que la llum solar es torna més tènue en augmentar el gruix d'atmosfera solar que travessa. [...]
218. estegosaures
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de dinosaures ornitisquis, proveïts d'una doble filera de plaques o punxes de fins a 60 centímetres d'alçària resseguint la columna vertebral fins a la cua, quadrúpedes i herbívors, que visqueren des del juràssic fins al cretaci. Individu d'aquesta [...]
219. façana
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cara visible des de l'exterior dels murs verticals que clouen un edifici o una construcció. Cara exterior d'un edifici on hi ha la porta principal. La façana d'un palau. Litoral o front marítim d'un país o d'un territori.  [...]
220. pompeià -ana
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Pompeia. Relatiu o pertanyent a Pompeia o als seus habitants. Relatiu o pertanyent a l'estil dels frescos romans, des del període republicà fins al de la dinastia dels Flavis, que se sol il·lustrar amb les pintures murals de Pompeia.  [...]
Pàgines  22 / 52 
<< Anterior  Pàgina  17  18  19  20  21  22  23  24  25  26  27  Següent >>