FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esquerda, solució de continuïtat, produïda per contusió en un cos dur. Ferida al cap amb vessament de sang, a causa d'un cop. Fer-se un trenc al front. Tret diacrític de la ce trencada. a trenc d'alba Al moment de començar a clarejar el dia, a punta de dia. a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el dia que precedeix immediatament aquell en què som. Va arribar ahir. Ahir al matí. Ahir al vespre. Ahir era diumenge. El dia d'ahir serà memorable. d'ahir en vuit (o d'ahir en quinze, etc.) Al cap de vuit, de quinze, etc., dies a partir d'ahir. d'ahir ençà Des d'ahir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer agafar (a algú) recel, desconfiança. Agafar recel, desconfiança. Amb els teus comentaris es va escamnar. Escarmentar . El dia que es cremi s'escamnarà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
senyal o indici (d'alguna cosa). El baròmetre assenyala pluja. Uns núvols que assenyalen tempesta. Un arbre, tenir els borrons començant a inflar-se per a brotar. Fixar, determinar (una data, una quantitat). Si no assenyalem dia, no ho farem mai. Hi comparegueren tots el dia assenyalat [...]