FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llaurar superficialment per a destruir les males herbes dels conreus, escrostar o esterrossar. Binar les terres, els camps. Un sacerdot, celebrar una segona missa el mateix dia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sotmetre al control de la burocràcia. Conferir característiques burocràtiques (a alguna cosa). Adquirir característiques burocràtiques. El servei administratiu d'aquesta empresa es burocratitza cada dia més. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma de celebrar les cerimònies religioses. Litúrgia catòlica. litúrgia de les hores Conjunt de pregàries que els eclesiàstics catòlics i alguns religiosos han de dir cada dia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Darrera de les quatre parts iguals en què els romans dividien el dia. Part de l'ofici diví que es deia abans de les vespres. En el calendari romà, el novè dia abans dels idus. Impost pagat en cereals, consistent en la novena garba, un cop separada la desena del delme. En [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Noi que, en un dia determinat i elegit pels seus companys, representa alguna de les funcions episcopals o altres similars, vestit de bisbe i acompanyat del seguici corresponent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que canta, afectat a cantar, que sap de cantar. Aquest canari no és gota cantador. No he vist una xicota més cantadora: tot el dia la sentim cantar. [...]
